Agricultura respon que no es pot abaixar la guàrdia i ho considera una percepció "falsa" que s'esvairà quan s'acabi el període d'aparellament i apareguin nous exemplars
Alcaldes de l'Alt Camp han constatat una notòria davallada de la superpoblació de conills, una problemàtica que s'arrossega des de fa anys al Camp de Tarragona. A Nulles, per exemple, la presència de conills morts ha atret bandades de corbs. La raó principal d'aquest declivi és la mixomatosi, un virus que afecta el conill. Malgrat reconèixer que la malaltia enguany ha estat més virulenta, des d'Agricultura es remarca que aquest escenari es repeteix sempre a finals d'any i diu que no es pot cantar victòria perquè just ara els conills s'estan aparellant i, en qüestió de setmanes, apareixeran nous exemplars. Davant aquesta sensació "falsa", s'insisteix, un cop més, que no es pot abaixar la guàrdia.
"Ara és molt important que els caçadors furin i els pagesos netegin", declara a l'ACN el director territorial d'Agricultura a Tarragona, Anton Ballvé, amb vista que la població pugui tornar-se a disparar després de l'època de reproducció. En aquest sentit, el Departament frena els peus als alcaldes que ja canten victòria i els avisa que la problemàtica de la superpoblació persisteix. Si bé Ballvé reconeix que enguany la mixomatosi possiblement hauria afectat de forma més "virulenta", es manté "dins dels llindars de la normalitat".
Agricultura sabrà l'afectació concreta de la mixomatosi i d'altres malalties mortals per als conills -com l'hemorràgica vírica o la sarna- entre els mesos de febrer i març, a partir de les captures que els faran arribar les societats de caçadors del territori. Arran el seguiment que n'està fent el Departament, s'estima que un 50% de la població de conills ja presenta anticossos i per tant és immune a la mixomatosi, mentre l'altre 50% de rosegadors restant continua sent vulnerable a la malaltia -sobre els quals s'aplica el grau de mortalitat.
"Mentre la mixomatosi s'evidencia per les infeccions que apareixen als ulls i en el conjunt del cap, la sarna són uns petits àcars que es posen entre pell i pèl de l'animal, el van despullant sobretot de les potes, i acaben coixejant", descriu Ballvé. La superpoblació de conills -plaga per a molts- afecta greument els conreus de l'interior del Camp de Tarragona des de fa gairebé una dècada. D'un temps ençà la màxima afectació es localitza en el triangle comprès entre Valls, el Pla de Santa Maria i Figuerola, tots tres municipis de l'Alt Camp.
Sota un aparent control
El Consell Comarcal de l'Alt Camp ha dut a terme recentment la neteja de marges, barrancs i lleres. El seu president, i alhora alcalde de Bràfim, Joan Josep Raventós, reconeix la important funció que exerceix la mixomatosi per regular la població, tenir-la sota control i situar-la en un nivell d'equilibri. "Si el conill ho té tot a favor, és molt difícil acabar amb ell només caçant", assegura Raventós. "No podem abaixar la guàrdia perquè al febrer i març podem tornar a tenir problemes i hi ha zones on cal seguir netejant", afegeix.
Aquest tipus de campanyes per part de l'administració, malgrat no aportar la solució definitiva, ajuda a llimar aspreses entre els caçadors, farts d'haver de caçar més per obligació que per afició. Els alcaldes dels municipis més afectats, com Valls o Figuerola, aplaudeixen la labor dels caçadors i els efectes, aparentment més accentuats i severs, de la mixomatosi. L'alcalde de Nulles, Xavier Domingo, assegura que al seu municipi els conills han deixat pas als corbs. N'apareixen en bandades davant l'augment d'exemplars morts.
