Vila-seca és un municipi de la comarca del Tarragonès. Segons dades de 2006 la seva població era de 17.305 habitants. Es compon dels nuclis urbans de Vila-seca, La Pineda a la costa i la Plana en el límit del terme municipal tocant a Reus. Fins a la dècada de 1980 va mantenir el seu nom tradicional de Vila-Seca de Solcina, prenent després el nom de Vila-seca i Salou. El 1989 Salou es va segregar del municipi després d'una llarga polèmica. Dins del terme municipal es troba part del parc temàtic de Port Aventura.

Diversos restes trobades demostren que va estar poblat ja durant l'època de l'antiga Roma. La població va arribar després de la reconquesta el 1162 quan el rei Alfonso I d'Aragó va cedir aquestes terres a Ramon d'Olzina. La donació a aquesta família va ser confirmada per Pedro I d'Aragó en 1208. El terme de la Pineda pertanyia a la cúria de Tarragona. Va formar part de la Comuna del Camp. Durant l'edat mitjana hi havia una altra vila coneguda com Vila-seca del Comú, veïna de la dels senyors de Olzina. Va pertànyer a l'arquebisbe de Tarragona fins a 1.525 quan es va decretar la unificació de les dues Vilaseca. El municipi va participar activament en la defensa del port de Salou, reclamant en diverses ocasions els seus drets sobre el mateix. El port era un punt estratègic militar i una important font d'ingressos. Durant molt temps va ser considerat com el port de tots els pobles de la Comuna del Camp fins que Ferran II d'Aragó va prohibir l'ús. Vila-Seca es va convertir llavors en el principal port per la qual cosa va patir atacs per part dels pirates sarraïns. Es van construir dues torres de guaita i defensa per protegir-se dels atacs corsaris.

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou ocupada per les tropes del rei Felip IV de Castilla; molts dels seus defensors van ser executats i tant l'església com la Casa de la Vila van ser incendiades. La població va patir també importants pèrdues durant la Guerra de la Independència espanyola.

A finals del segle XX Salou es va segregar i es va convertir en municipi independent. D'altra banda, l'adjudicació del concurs que permetia la instal.lació d'un gran parc temàtic, el de Port Aventura, va suposar un important impuls per a l'economia de la població.

L'església parroquial està dedicada a Sant Esteve. D'estil de transició entre el gòtic i el renaixement el temple és de nau única. Té un campanar construït el 1605. El 1880 es va afegir la capella del Santíssim la façana està coronada per un destacable rosassa.

Es conserven encara part de les antigues muralla, destacant una de les portes d'entrada amb un arc amb dovelles. També es conserva l'antiga torre de guaita coneguda com a torre de Sant Antoni. El castell de la vila apareix documentat ja al segle XV essent propietat de l'arquebisbat de Tarragona. Al segle XVIII va ser adquirit per un holandès, Joan Kies Helmont, que va edificar en aquest lloc una casa que recorda les cases de camp holandeses. El 1899 va ser adquirida per la família Sicart qui van donar al castell el seu aspecte actual. A finals de 2006 va ser adquirit per l'ajuntament sent actualment patrimoni de la població. Com a curiositat destacar que els empadronats a Vila-seca que realitzen un casament civil es poden casar en ell.

A La Pineda és un santuari dedicat a la Verge. Construït al segle XIII es va ampliar el 1708. Al seu interior es troba un baix relleu de la Verge, realitzat en pedra en el segle XIV. Al seu costat es troba una antiga torre de defensa del segle XVII.

Vila-Seca celebra la seva festa major el 3 d'agost, actes que es realitzen principalment a la Pineda per ser una ubicació més turística. La festa major més seguida pels vilasecanos se celebra a gener 17 en honor de Sant Antoni Abat

L'economia tradicional de Vila-Seca es basava en l'agricultura. La construcció en la dècada de 1960 de diverses indústries químiques i del metall van fer perdre força al sector primari.

La seva ubicació a la Costa Daurada i Port Aventura ha suposat un fort impuls per al turisme, sobretot a la zona de la Pineda, situada a la costa.