1. Malgrat la gran preparació i les mesures preventives adoptades pel Japó davant de potencials terratrèmols, l’afectació de les centrals nuclears amb els danys que comporta, sobre tot a mig i llarg termini, són un avís inexorable que demana posicions i mesures concretes.

2. Tots i els nostres avenços tecnològics ens fan menysprear en massa ocasions que la nostra capacitat de resistir inclemències importants del medi natural és molt petita o nul·la. Això hauria de ser l’arrel del disseny de tota reflexió sobre el món en el que vivim, en la societat, i en les polítiques que generem. No ens podem limitar a abordar acciones que es fonamentin exclusivament en la capacitat tècnica per suportar una determinada desgràcia, sinó que hem de considerar que en alguns casos aquesta es torna irreparable. Aleshores, el que s’ha de valorar abans d’iniciar tota acció no són només les mesures de precaució, sinó també les conseqüències si el mal arriba a produir-se. Aquesta conclusió afecta a les centrals nuclears de fissió.

3. Es podran argumentar a favor de l’energia nuclear diverses raons, que presenta uns costos de producció menors (si bé caldria veure quins són els costos que realment es comptabilitzen, quan es fa aquesta afirmació), que substituiran al petroli de manera immediata, entre d’altres. Però tots aquests arguments no poden fer-nos perdre de vista el que és fonamental: el risc de que en una central nuclear es produeixi una fuga de radioactivitat important existeix, i aquesta és una eventualitat que no podem permetre’ns.

4. No ens ho podem permetre perquè: per una banda, la radioactivitat en transmetre’s a través de l’atmosfera és pràcticament impossible de contenir, i només algunes mesures molt concretes poden pal·liar els seus efectes; s’estenen ràpidament i de manera irreparable. Però és que a més pot arribar molt lluny. Ara mateix, la radioactivitat generada pel Japó arribarà a les costes d’Estats Units, tot i la distància que els separa. A Europa, Txernòbil, l’accident més greu, ha deixat 60.000 pacients de càncer, repartits en diferents països. Dit això cal reiterar que el gran impacte es produeix en el radi d’incidència més immediat a la central. Encara hi ha un tercer element de preocupació, la radioactivitat perdura i posseeix un efecte acumulatiu sobre els éssers vius i la seva cadena tròfica. L’existència de moltes centrals al món i la possibilitat d’accidents multipliquen les possibilitats de dany a causa de l’acumulació d’enginys. Tal i com està plantejada l’energia nuclear no pot seguir expandint- se. La possibilitat d’una incidència greu augmenta estadísticament amb el decurs dels anys.

5. No és inexorable l’ús d’energia nuclear, de fet la dependència del petroli és molt més gran, degut al seu ús en els vehicles automòbils. La nostra herència a les futures generacions no pot ser aquesta: un país nuclear basat en la fissió atòmica. Catalunya ha de ser especialment sensible a aquesta qüestió perquè tenim centrals molt properes o properes a àrees densament poblades; les àrees metropolitanes de Tarragona, Reus i Barcelona. Cal introduir la reflexió de si un país tan dens,urbanitzat, amb forta dependència del turisme, i un sector agroalimentari important pot ser alhora un país nuclear. El risc per la supervivència de Catalunya seria molt greu en el cas d’una agressió contra les actuals instal·lacions.

6. Cal a escala global buscar altres solucions. Unes fora de l’energia nuclear com són les energies renovables. És millor l’impacte d’un embassament hidroelèctric, que el risc d’una central nuclear. Unes altres a llarg termini com el desenvolupament de l’energia nuclear de fusió que en un futur llunyà pot ser una excel·lent solució, i altres solucions científicament viables però tècnicament no resoltes. En tot cas són criteris necessaris, el que siguin renovables, de baix o acotat impacte ambiental, que tinguin un impacte màxim negatiu en cas d’accident clarament identificat, i que ens facin menys dependents de les importacions.

7. En qualsevol cas, a curt termini, el que cal fer és rearmar totes les centrals nuclears existents. Han d’estar preparades per fer front a la pèrdua de qualsevol possibilitat de generar energia elèctrica i, per tant, els mecanismes de refrigeració de l’aigua no poden estar únicament depenent de l’electricitat. Però també han de demostrar la seva capacitat per resistir fenòmens com poden ser una inundació o un terratrèmol. Els tests que s’aplicaran en el cas d’Europa són una mesura mínima en aquest sentit, però el que importa no són les proves –vegi’s el que ha succeït amb els tests de la banca- sinó les mesures de reforç de la seguretat que s’apliquen de manera generalitzadora. No n’hi ha prou amb afirmar que ja són segures, és necessari que ho siguin molt més, i que la informació que s’aporti en aquest punt sigui completa, clara i transparent.

8. Reclamem en el cas d’Espanya la definició urgent de les mesures de millora de la seguretat de totes les centrals centrades en dos punts. Un, garantir la refrigeració en tota circumstància inclosa la fallida múltiple de la disponibilitat d’electricitat. L’altre, el reforç de les condicions que impedeixen les fuites radioactives. No es tracta només del risc de terratrèmols, sinó d’atemptats, de conductes humanes inapropiades –com assenyala el procés judicial en curs-, i d’altres eventualitats.

9. La fixació de terminis pel seu progressiu tancament, que alhora demanda un Pla Energètic coherent.

10. Exigim la immediata legislació per facilitar la autogeneració i autoconsum de l’energia fotovoltaica en edificis d’habitatges. El seu transport, i els costos que ocasiona, no poden continuar sent un negoci. L’estalvi i la productivitat en relació a aquest recurs augmentaria en gran mesura només amb l’aplicació d’aquesta nova política.

11. Demanem al Parlament de Catalunya un clar pronunciament sobre aquesta qüestió, i al govern de la Generalitat l’actuació política pertinent per assolir l’aplicació de les millores de seguretat en les centrals implantades al país –som la comunitat amb més enginys nuclears- siguin adoptades amb urgència. També la seva pressió davant el govern espanyol per a la programació ordenada del tancament de les centrals, i la legislació necessària per a l’autogeneració i consum directe d’energia.


Josep Miró i Ardèvol
Extret de Democràcia Social<sup>1


1</sup> Democràcia Social