Dilluns, 21 de Març de 2011

A voltes amb l'emissió d'aigües residuals urbanes (II)


En el meu anterior article1 feia referència al perill (penal mediambiental) que suposava per als seus Alcaldes que centenars d'Ajuntaments de Catalunya tinguessin paralitzades les obres hidràuliques per al sanejament de les seves aigües residuals urbanes degut a la inacció de l’ACA i les nefastes conseqüències per als seus Alcaldes.
 
Doncs bé, el passat 14 de març publicava el diari “AVUI” una extensa entrevista amb el Conseller Lluís Recoder en la qual sense embuts – ja era hora que algú deixés de tirar pilotes a Madrid- entonava un “mea culpa” patriòtic, posant el crit en el cel pel desorbitat deute que acumulava l’ACA: 1.700 MILIONS D'EUROS (“el dèficit multimilionari de l’ACA és una barbaritat, deia). 
 
Heus aquí el problema i la clau.

No entrarem ara a examinar les causes de l’elevat gruix del deute i de la possible administració negligent – aquí ningú ho investigarà, pel que es veu -, però sí les seves possibles conseqüències. Però és paradoxal, que a hores d’ara la prioritat sigui el sanejament de la pròpia ACA.

En efecte, sabem que l’ACA és la gestora d’infrastructures hidràuliques de la Generalitat.

Que administra i cobra l’anomenat cànon de l'aigua als contribuents, sent les pròpies Companyies d'aigües- municipals o no- les que s'encarreguen de recaptar, el cànon que tots paguem a través dels rebuts.

I que és l'encarregada de finançar- en bona mesura gràcies als ingressos que provenen d'aquest cànon- les obres hidràuliques que es projecten al país. 

És de preveure que les anunciades inversions milionàries en infrastructures programades i reprogramades i tornades a programar en els distints PSARU no es duguin a efecte. 

Però, ¿com es poden executar si qui finança les obres és la Generalitat a través de l’ACA i aquesta es troba en el mateix estat financer? 

En quina situació quedaran, aleshores, tots aquells Ajuntaments catalans- amb els seus Alcaldes al capdavant- que no veuen ni poden veure l'horitzó de les seves obres de sanejament d'aigües residuals (col·lectors i Estacions depuradores) ¿quan estaran acabades i aptes per a l’ús i el servei públics?

Com i quan tindran resolts els seus abocaments o qui els finançarà? 

I sobretot: quina postura adoptarà la Fiscalia de Medi ambient- amb el Codi Penal en la mà- davant l'emissió d'abocaments que continuaran produint-se.

El panorama que s'acosta és- com diria aquell- “per petar de dents”.

Pablo Messeguer
SMS ADVOCATS

(1) article anterior: Fiscalia-Medi Ambient-Alcaldes: Història d'una emboscada