Dimecres, 27 de Gener de 2010

Raul Villuendas
Fundador de Comexit

"La televisió per Internet abaratirà molt els costos"

Poc a poc, la revolució digital va arribant a tots els racons de la nostra vida quotidiana, fins i tot aquells que semblaven aliens a aquests canvis. En el camp de les imatges, el canvi es troba ara a les televisions locals. Encara amb la artificiositat dels múltiplex, pels quals diverses televisions han de compartir un mateix canal, el futur més immediat (i més pràctic) és a la televisió per Internet.

Encara que és aparellador tècnic, Raúl Villuendas no està lligat directament al món de la tecnologia. Ha passat per diverses empreses: a TV3 va estar en el 90, després va passar a la ràdio-televisió olímpica, i després d'uns anys a Unitecnic, va fundar, l'any 2002, Comexit, una empresa dedicada a projectes d'enginyeria multimèdia i audiovisual, televisió local, distribució d'equips audiovisuals i gestió de continguts.

Com un aparellador com vostè ha anat a dedicar-se al maquinari?
És una llarga història. Quan vaig entrar a TV3, el departament d'enginyeria en el qual treballava incloïa el manteniment de l'obra civil, és a dir, la construcció de platós i aquest tipus de coses. Allò va coincidir amb l'aparició dels primers programes d'ordinador que podien ajudar a aquest tipus de tasques, com l'Autocad, per exemple. Amb el temps, la cosa es va anar perfeccionant perquè es tractava de traslladar el que era l'enginyeria civil al món audiovisual.

Després li fitxen els de PESA.
Sí, per al tema dels jocs olímpics, encara que treball amb ells tres anys. Després va entrar en temes de programari a nivell comercial, dirigit a tema d'enginyeria, sistema de CAD, i de 3D. Treball uns quants anys més a altres empreses, com Unitecnic, fins que decideixo fundar la meva; Comexit, amb un altre soci, Roger Franc que és el director tècnic.

I què és exactament el que fan?
Comexit és una enginyeria audiovisual de projectes que podríem sintetitzar com de 'claus en mà'. El projecte tipus és el d'un empresari a qui li han concedit una llicència de TdT local, i que ens crida per dir-nos que tal dia ha de començar a emetre. I nosaltres ens ocupem de muntar l'estructura, és a dir, el que seria l'obra civil (els estudis, la il luminació, el so), però també el que anomenem la integració de l'equipament.

I continguts?
No, aquí no entrem. Et proporcionem totes les eines i el coneixement però perquè el que ens ha encarregat l'obra produeixi. Ens ocupem, doncs de tot el procés: des del no-res fins al primer dia d'emissió.

I hi ha un mercat prou ampli com per desenvolupar una empresa com Comexit?
Estem posicionats en un sector audiovisual molt limitat, que són els broadcasters, és a dir, ràdio i televisió. És un sector que té a més una forta legislació per part de l'Estat i les autonomies, així que podem trobar, 20, 30, 40 freqüències però no més.

I llavors no arribarà un moment en què se us farà petit?
Sí, som conscients d'això, per descomptat i arribarà un moment en què no donarà per a més. Però el camí a recórrer serà un altre: els canals IP, la televisió per internet... els ajuntaments es veuen obligats a tancar per llei les televisions locals que han de ser comarcals, cosa que no sempre resulta rendible, especialment si estem parlant de municipis petits. Així que es busquen altres opcions.

I creu que els municipis segueixen tenint interès per mantenir una televisió local?
Jo crec que sí, molt més local que comarcal. Als municipis no els interessa compartir una televisió amb els seus veïns, volen tenir una cosa pròpia i és lògic. Així que el que oferim és el projecte comarcal, el multiplex per a tots però sense excloure el canal local, el de la televisió per Internet que li comentava abans.

Perquè tot això del multiplex sembla com molt forçat.
I de fet ho és. No sé, per exemple, el cas de Granollers: ens trobem amb 10 ajuntaments més que han de compartir un mateix espai, però el 90% de la població potencial d'aquesta televisió és de Granollers. Com fas el repartiment de programes? Doncs així, en molt llocs. A més, cal no oblidar que estem immersos en una crisi que no sé si justifica la inversió de diners a la televisió.

I això de la televisió per Internet, no serà una espècie de You Tube?
No, no, en absolut. Nosaltres no fem un You Tube, entre altres coses perquè no es veu bé, són productes audiovisuals de poca durada i no són de molta qualitat. Aquest no és un model que haguem de seguir. Nosaltres enfoquem la televisió per Internet com un canal de televisió lliure. Un exemple és l'Ajuntament de Sant Cugat, per exemple, una televisió de gran qualitat, amb pantalla gran, molta imatge, poc text, opcions per veure subtítols... això sí que interessa. I segur que anirà a més.

Teniu a gent que treballi amb vosaltres?
Sí, som una microempresa formada per 6 persones. Per segons quins projectes, contractem col.laboradors, però ara per ara, no tenim cap intenció de multiplicar. En el cas de Sant Cugat, per exemple, els vam vendre la idea de fer una televisió per Internet, i quan van acceptar, ens preocupem de formar un equip.

Tot i això, necessitareu d'altres empreses.
Nosaltres estem ben posicionats en el tema de broadcaster i el concepte televisiu, però jo no sé aplicar codis, així que si vull un visor gran ja que em vaig a una empresa específica que m'ho proporcioni, i si vull un Back office per als continguts, doncs igual. El que està clar és que coneixem bé el sector, som arriscats i creiem que el futur audiovisual va per aquí. I molt més enllà. Estic parlant d'alta definició en 3 dimensions.

I de quant temps estem parlant?
Bé, jo crec que tot això va a anar molt més lent del que es diu. La tecnologia s'ha anat perfeccionant molt però fins que es converteixi en negoci, van a passar uns deu anys més o menys. També es produeixen coses curioses, per exemple, com que la TDT, que en el fons ja és una tecnologia obsoleta, és la que s'està implantant. L'Alta Definició sembla que és el futur, però necessitem ample de banda i no tenim espai radioelèctric.

Llavors hi ha problemes tècnics?
No, no, en realitat són problemes legals, i per tant més o menys solucionables. Aquí el tema és que si en comptes de tenir 40 canals que no serveixen per a res, la gent no preferirà 4 i dues que siguin en Alta Definició.

I després hi ha el 3D.
Exacte. Nosaltres vam llançar en aquest 2010 un canal d'aquestes característiques. I això serà possible amb equips que passaran el senyal de l'Alta Definició a aquest format i amb una pantalla que sigui capaç d'interpretar aquestes dades. JVC, per exemple, acaba de treure al mercat un equip que d'un senyal 2D en alta definició et crea una 3D, que al.lucinen, i permet-me aquesta expressió.

Ja hem parlat des de la perspectiva de l'espectador. I la del realitzador?
També hi haurà canvis, tot i que queda molt per fer. Nosaltres, que ens hem centrat en el tema local, tot és molt més senzill, no has d'estar pendent de 300 ordinadors sinó de només 5, i això ja ens ha conduït a automatitzar molt. Per exemple, per a una televisió de Costa Brava, hem fet un sistema d'autorealització per avenços informatius.

I en què consisteix?
És un desenvolupament de programari i maquinari que es desenvolupa una mica a mida de l'usuari. La idea és que la mateixa persona que faci l'informatiu pugui anar entrant els clips ja preparats prèviament. I això estalvia temps i personal. En l'àmbit local, en que els costos són els que són, cal automatitzar molt.

Si anem a la televisió per Internet, podem intuir que la inversió serà més barata que en un canal convencional?
Sens dubte. Un model de televisió comarcal públic pot ser molt econòmic si aprofitem, per exemple, les agendes que ja disposen els municipis, com les pàgines web. Així, només agafem els continguts ja fets i els plasmem. Aquí el problema és posar d'acord als municipis, però si ens reunim i acordem una única finalitat, tot serà possible.

I com es pot articular?
A partir de la freqüència assignada, es tracta de decidir el temps d'emissió que correspongui a cada municipi en funció de la seva població. A més, perquè no s'hagi de contractar a moltes persones i gastar més diners, plasmem el contingut que ja s'ha elaborat en les seves pàgines web. És a dir, no cal que tinguin a molta gent, ni que tinguin molt bon contingut, només es tracta de plasmar el que ja està fet per la televisió amb programari broadcast.

Llavors és semblant més a una agenda.
Exacte, no és exactament una televisió sinó un canal informatiu. Aquest és el model que pot arribar a funcionar, almenys de moment.