Quan els Alcaldes deixen de ser Alcaldes, i sempre amb la perspectiva que dónen els anys, acostuma a haver una visió nostàlgica, de feina feta. I més en els primers anys de la democràcia, quan el poder municipal encara era una aventura. Avui proposem una entrevista a algú que va ser Alcalde 12 anys, des del 1991 fins al 2003: Frederic Gené i Ripoll. Militant de
CiU, fou desplaçat per una coalició d’
ERC amb
AIPN (Agrupació d’Independents Nacionalistes Progressistes). També en el seu moment Diputat a les Eleccions al Parlament de Catalunya, avui ens parla de com veu aquells anys en què va ser la primera autoritat de Tàrrega.
QÜESTIONARI IMPERTINENT
- Un viatge: Penso que tan Itàlia com Grècia són viatges magnífics. Egipte no ho conec però m’impressionaria anar-hi: per la monumentalitat i història que hi ha darrera.
- Un plat: vaig estar sis anys en un internat eclesiàstic, així que la nostra preocupació màxima era atipar-nos de valent, pel que tinc un paladar poc fi. Però m’agrada molt l’arròs.
- Un paisatge: el verd de la muntanya, el nostre pirineu. No hi ha res millor.
- Una cançó: la de “l’Estaca”, d’en Llach. També alguna cançó del Raimon.
- Una obra d’art: qualsevol peça del romànic.
- Un nom: Frederic.
- On viure: a Tàrrega.
- On ser feliç: a casa, com a cap lloc.
- Un desig: viure amb salut.
- A qui admirar: a les persones capaces de dir que “no” malgrat les circumstàncies. I encara més a aquelles que saben raonar-ho amb lògica i fonament.
- De qui fugir: de l’enveja, de la ira, de les situacions que no porten enlloc.
- Una afició: el futbol i el Barça, és clar. Penso que ara, no podria ser d’una altra manera.
- Una virtut: la confiança, l’esperança, la veritat.
- A qui li agradaria conèixer? He tingut la sort de haver conegut gent que no em pensaria mai que ho faria.
- S’ha de fer esport cada dia? Crec que sí. Jo en faig, a la meva manera: caminant una mica, i traient les herbes de l’hort que el tinc molt net.
- S’ha d’estudiar tota la vida? Jo penso que sí, sobretot llegir. A mí m’agrada molt llegir la premsa i estar informat. I m’agrada recapacitar sobre el que diuen els que en saben molt més.
- Moderat què? Amb el beure, amb el menjar, en evitar situacions conflictives en l’entorn, encara que a vegades són inevitables.
- Què li diu el silenci? Doncs miri, no sé el què és. De petit tinc una malaltia per la qual sempre tinc una mena de xiulet a les orelles.
- Com voldria que el recordessin? Com una persona normal i corrent. Agradable en el tracte i amb la idea de mirar que la gent visqui el més tranquil·la possible.
- A aquestes alçades, pensa que ha valgut la pena tot plegat? Jo crec que sí. El que més em reconforta és anar pel carrer i que la gent et saludi. D’acord que és poc significatiu però no deixa d’expressar un cert reconeixement, un cert apreci. Sí, penso que ha valgut la pena.
