Andreu Bosch es defineix com un alcalde de trajectòria “atípica”. Ha viscut, i viatja contínuament, a l’Alguer, a Sardenya, que considera com la seva segona pàtria. És filòleg i docent d’institut i universitat. Ha estat entrenador apassionat de futbol sala femení i promotor de la vida associativa de Teià. I és un apassionat narrador de les coses que passen i dels sentiments que es viuen. Ha passat per dues etapes com alcalde. La primera, de 2003 a 2009. La segona, des de 2015 i fins ara. Ha governat, majoritàriament, en coalició amb altres forces polítiques. Actualment ho fa en majoria. Pare de tres filles, dues d’elles practicants del futbol sala, aposta per què una dona sigui qui el rellevi, el dia que hagi de jubilar-se d’alcalde.

• Un llibre especial? “Tirant lo Blanc” de Joanot Martorell, novel·la medieval excel·lent. La més traduïda en multitud de llengües i Mirall Trencat, de Mercè Rodoreda.
• Una pel·lícula? Ratatouille. És excel·lent. L’he vista amb les meves filles amb gran intensitat.
• Una cançó? Per deformació professional les Poesies d’Ausiàs March cantades per Raimon. I, d’aquetes, triaria “Veles e Vents”.
• Un plat de cuina? Qualsevol que tingui a veure amb els bolets. La pasta amb un sofregit de trompetes de la mort, collides per nosaltres. 
• Un país? Catalunya.
• Un viatge que hagi fet o que li agradaria fer? Un que faig contínuament és a l'Alguer, a Sardenya. Per a mi la meva segona pàtria.
• Un esport? El futbol, el futbol sala o, si puc triar, la bicicleta de muntanya.
• I el que més valora d'una persona? L’honestedat. Al darrere hi ha tot un conjunt de valors.