Com ens expliquen molts altres alcaldes i alcaldesses, el d’Amadeu Rosell és el cas d’una persona que no es plantejava ser batlle. Va ser pal de paller d’Òmnium al Ripollès, primer constituint la delegació i després presidint-la. Però l’alcalde de Llanars es va retirar i no hi havia cap relleu possible, ni tan sols l’oposició. Es va presentar i va guanyar. En ambdós casos, tant a Òmnium, com en l’alcaldia, la seva convicció és la defensa dels drets i del país. Va tenir molt de tracte amb la Muriel Casals i amb moltes persones que li van aportar molts aprenentatges que l’han ajudat en la seva feina municipal. Al llarg de tota la vida ha fet de músic i de gestor cultural.

• Llibre de capçalera: Jo no llegeixo gaire. Si ho faig, són coses històriques. El meu tema favorit són els contrabandistes, maquis i paquetaires. 
• Una pel·lícula especial: Veig molt poc de cinema. Aquí dalt no n’hi ha gaire. Alguna pel·lícula de televisió. 
• Una cançó: Me n’agraden moltes. Un personatge que m’ha influït molt ha estat en Pete Seeger, folk americà. 
• Un plat de cuina: M’agrada molt l’arròs de muntanya. Avui en menjaré, si tot va bé.
• Una beguda: Aigua de Vichy.
• Un país: Catalunya.
• Un viatge: Els Països nòrdics. També em va agradar molt Croàcia. I també Rússia. Hi he anat força cops.
• Un esport: Vaig jugar molts anys el futbol, semi-professional. I l’esquí.
• El que més valora d’una persona: Que te’n puguis fiar. L’honradesa, la sinceritat...