Generós en explicacions i desprès en gestos, l’alcalde ens recorda que porta treballant des que tenia 11 anys. Sent orgull en dir que és fill d’una família de classe obrera, “molt i molt obrera”, amb el pare que feia de llenyataire al bosc i la mare d’elaboradora d’espardenyes. Amb esforç, Garriga va compaginar els estudis secundaris i superiors amb la seva feina, primer en un bar i després en una fusteria. Als vint-i-pocs anys, va començar a tenir activitat com a periodista a l’Agència EFE, El Punt i Ràdio Marina. Es veu que la ràdio, “per la seva immediatesa”, era el que més li agradava. Temps després va guanyar unes oposicions a la Diputació de Girona i, ja més recentment, el 2011, juntament amb uns companys es va decidir a presentar-se a l’alcaldia, configurant la candidatura d’Entesa per Arbúcies. Garriga va interpretar que Arbúcies demanava canvis i que ell podia ser-ne la cara visible. Va sortir escollit per majoria absoluta en les dues darreres eleccions. Promotor i seguidor de les activitats culturals i socials al poble, se li coneix una gran afició pels gegants i les sardanes. La seva proposta és la de mantenir un poble amable i ben integrat en l’entorn natural, “sense necessitat de fer blocs de 12 pisos” per a viure-hi.
QUESTIONARI IMPERTINENT
- Un llibre de capçalera: Abans llegia molt. M’agradava molt en Paco Umbral, fa un temps, i les biografies. No m’atrauen les novel·les, però sí la poesia.
- Una pel·lícula especial: “El Doctor Zhivago”. I les de Tarantino, per tota la trama que tenen. També el cinema francès.
- Una cançó: “Criatura dolcíssima” de Lluis Llach. També m’agraden molt en Raimon, en Serrat i la Maria del Mar Bonet. I la Trinca.
- Un plat de cuina: Escudella i carn d’olla, ho he arribat a cuinar per a 500 persones. I diuen que ho faig bé.
- Una beguda: Vi negre
- Un esport: M’agrada veure el futbol i més concretament el Barça. Però no he practicat esports.
- Un país: Catalunya. Però encara et diria la nació plena dels Països Catalans...
- Un viatge: M’encanta Itàlia, no he anat mai a Grècia. M’hauria encantat anar a Síria. No sóc de grans viatges perquè penso que encara en tinc molt per a descobrir aquí a casa.
- El que més valora d’una persona: Que sigui persona, amb tot el que això vol dir. I a partir d’aquí posa els adjectius que vulguis.
