Home proper, de tracte afable i respostes espontànies, Francesc Xavier Mas no té pèls a la llengua i diu les coses pel seu nom. En un principi, com Sant Pere en la Passió, va rebutjar la petició de lideratge que li feien els seus companys de llista. Finalment, després de 24 hores de reflexió va decidir encapçalar “Piteus per Sant Llorenç”, la formació política que pren el seu nom del gentilici local. El 2011 es van presentar sense gaires expectatives, però van aconseguir un empat tècnic amb Convergència, i van acordar un govern d’alternança, de dos anys cada partit, que va regir la passada legislatura. A les eleccions de 2015, la llista de Piteus va sortir com a majoritària.  Mas insisteix en aquelles 24 hores: “vaig pensar en mil coses amb què em podria trobar quan arribés a l’ajuntament. El que hauria de fer, i el que no m’hauria de descuidar... Quan entres t’adones que tot és diferent, amb moltes tasques i al principi es fa una mica dur”.

• Un llibre especial o de capçalera: Em va anar molt bé el de “Qui s’ha endut el meu formatge”.
• Una pel·lícula especial: Moltíssimes. Però la “Llista de Schindler” em va fer pensar moltes hores. No la vull veure més perquè em fa posar de mala llet.
• Una cançó: Compta amb mi, de Txarango.
• Un plat de cuina: La lasanya de la meva germana
• Una beguda: La cervesa o el cava
• Un país: Catalunya. També vaig estar per Europa i per Malàisia.
• Un viatge: A Malàisia. És espectacular pel viatge i per la companyia.
• Un esport: Sóc futboler. He practicat l’esquí molts anys, però m’agrada el futbol
• El que més valora d’una persona: Sinceritat