Nascut a Sabadell, periodista de professió i també docent, Jordi Badia viu des de fa 16 anys a Calaf. Hi va arribar per qüestions personals –hi  tenia una casa de vacances– i s’hi va trobar bé. Diu que Calaf està al centre de tot i que tota la vida transcorre al voltant de Calaf: l’associacionisme, el comerç, l’esport, la cultura. L’actual alcalde s’hi integra plenament i va guanyant-se la confiança dels veïns fins que sorgeix la proposta de presentar-se a les eleccions. Si va acceptar-a va ser per a incidir en la vida de la vila. Com a pare de fills que volen participar en moltes activitats opinava que Calaf estava una mica aturat i calia que es reactivés. Amb un grup de persones presentà una candidatura de transformació i dinamització municipal. Ho va fer des de la natural inexperiència de qui mai havia militat en cap partit. Però, com molts altres alcaldes, opina que la política municipal va més enllà del joc dels partits nacionals. Diu que ha implicat a tota la seva família en el procés. I és que ser alcalde demana molts sacrificis.

• Un llibre especial per a vostè: Llegeixo menys del que voldria.  Però darrerament vaig llegir les “Correccions”, de Jonathan Franzen. “La muntanya màgica” de Thomas Mann és un clàssic, com també “L’adolescent”, de Dostoievski. I, en català, “Mirall Trencat” i la “Plaça del Diamant”, de Mercè Rodoreda, i molts d’altres. 
• Una pel·lícula: No sóc gaire cinèfil. Però de tant en tant em remiro “Johnny Guitar” 
• Una cançó: “Per a la meva mestra”, de Joan Manuel Serrat
• Un plat de cuina: Fideus a la cassola
• Una beguda: Cervesa 
• Un esport: Molts, però l’esport de la meva vida és el tennis taula. El vaig deixar al seu dia i ara hi he tornat. També practico el triatló.
• Un viatge: Un que m’agradaria seria viatjar als Estats Units i recórrer-los de dalt a baix
• Un país: Catalunya 
• I el que més valora d’una persona? La sinceritat  i la tendresa