Pere Regull és llicenciat en Dret i militant precoç de la política. A primers dels anys setanta, amb només 15 anys es va afiliar en un partit, l’Agrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, de Josep Pallà, i poc després, amb 17, va canviar-se a un altre, el Front Nacional de Catalunya. Ara les estelades estan de moda, però en els temps del jove Regull eren quelcom gairebé prohibit i perseguit. “Jo al 77 ja estava a Vilafranca amb una estelada damunt la taula”, recorda. La joventut la va passar entre els estudis, la política, l’esport (és un apassionat de l’atletisme i té el títol de monitor nacional), els castells i viure la vida amb intensitat. Després va exercir d’advocat i l’any 2002 el “van anar a veure” els de CiU (on militava des de 1987) per a demanar-li que fes altres coses diferents a les de la promoció castellera. “Els castells i la política no es poden barrejar”, assegura. I va decidir-se a donar el pas definitiu a la política “de veritat”. Primer des de l’oposició i ja, finalment, des de l’alcaldia.

• Un llibre especial per a vostè: Sóc un bon llegidor, en llegeixo molts. Un dels darrers és el “Sàpiens: una breu història de la humanitat”, de Yuval. Noah Harari.
• Una pel·lícula: “Érase una vez en América”, de Sergio Leone.
• Una cançó: Cançó catalana: “El joc dels miserables”, d’en Llach. I “Born to Run”, de de Springsteen. 
• Un plat de cuina: La paella.
• Una beguda: Vi.
• Un esport: Faig atletisme. Tota la vida he corregut.
• Un país: Catalunya, França o Índia .
• El viatge: El viatge a la Índia.
• El que més valora d’una persona: Franquesa i honestedat.