Diu que la seva principal virtut, i la que més té que agrair a la seva mare, és la capacitat d’empatia. Tractar de posar-se en les sabates d’aquell/a que tens al davant i veure el món com ell/a el veu és una qualitat “molt necessària humanament”, diu Colau. Creu que un món més just no només és possible sinó que és imprescindible i confessa que en el passat havia descartat fer política institucional, però el context d’excepcionalitat dels darrers anys: crisi econòmica, corrupció, distanciament entre les institucions i la ciutadania, explica que s’ho repensés. Candidatures com la seva, de perfil ciutadà, diversitat de caràcters i objectius de regeneració democràtica, han pres un nou protagonisme en el món municipal. El fet de ser mare, diu, li ha canviat la vida.

• Un llibre especial: En tinc molts. Però si parlem de Barcelona, el primer llibre que em va enamorar va ser “La ciudad de los prodigios”, d’Eduardo Mendoza.
• Una pel·lícula especial: Podrien ser centenars, però, ja sigui per lleugeresa, o pel moment polític present, “Amanece, que no es poco”
• Una cançó: Milers. Fins que vaig ser mare la meva cançó era “Centro gravitatorio permanente” de Franco Battiato, però després de la maternitat vaig tenir un centre de gravitació permanent i va deixar de ser la meva cançó.
• Un plat de cuina: Molts plats. La cuina italiana m’encanta.
• Una beguda: A part de l’aigua, el vi.
• Un país: Itàlia. La duc molt dins meu.
• Un viatge: Un de pendent és als Estats Units.
• Un esport: Sóc poc esportista, però l’esport que més m’ha agradat practicar ha estat el ping-pong.
• El que més valora d’una persona: Diria que la sinceritat, i l’empatia.