De petit, en Jordi Ballart volia ser metge. I una mica més endavant va pensar que li agradaria muntar un restaurant. Ara és alcalde d’una ciutat de més de 200.000 persones i considera que la seva és una feina temporal. El seu somni, segueix sent muntar el restaurant. Afiliat a les Joventuts Socialistes amb 16 anys, va entrar a l’ajuntament quan en tenia 20. Després va ser regidor fins que, amb 32 anys, va aconseguir l’alcaldia. La lògica familiar s’imposava: besavis i pare destacats militants socialistes, dels de carrer i casa-per-casa. La política no és, diu, el que veiem als mitjans, sinó la gestió de la proximitat i de les propostes i les solucions. Potser sí que el va influir tantíssim haver conegut en Vicenç Ferrer a la Índia. Llicenciat en Ciències Polítiques, opina que és important tenir estudis però que més important és tenir interès pels problemes de la gent i un tarannà de diàleg i d’entesa.
QÜESTIONARI IMPERTINENT
- Un llibre de capçalera: “Cinco horas con Mario”, de Miguel Delibes. L’he llegit moltes vegades i ajuda a entendre l’Espanya del franquisme. Imprescindible.
- Una pel·lícula especial: Una que té molt a veure amb la història d’Espanya que és “La lengua de las mariposas”.
- Una cançó: Qualsevol de Queen o REM. Són dos grups que m’agraden molt
- Un plat de cuina: La fideuà
- Una beguda: El cafè. Tot i que no n’hauria de prendre gaire, perquè sóc hipertens.
- Un esport: El bàsquet
- Un país: El Senegal
- Un viatge: A l’Índia
- Què és el que més valora d’una persona?: L’honestedat i la lleialtat