Antoni Guinó és fill de Llagostera. Va anar a parar a Maçanet per una història d’aquelles que donarien per a una pel·lícula, o per a un anunci de perfums boníssims. Amb 14 anys es quedà orfe de pare. Una edat en què el cos demana descobrir el món. De dilluns a dissabte, abans, es treballava. Però els diumenges era festa. Així que per a divertir-se, però guardant l’aparença del dol al seu poble, l’Antoni es trobava amb els amics i agafaven una “motoreta” per anar a rondar els pobles veïns. A Maçanet hi va descobrir la Fina, una noia morena que li va robar el cor. Hi va festejar molts anys. I, finalment, s’hi va casar, s’establí al poble i hi va fundar una família. Es van dedicar al ram de l’hostaleria. El restaurant de davant de l’ajuntament és el seu. I fins avui: “em vaig enamorar d’una noia molt guapa. I encara ho és”.
QÜESTIONARI IMPERTINENT- Un llibre de capçalera: Ara estic llegint “D’Hortalisses” d’en Miquel Munté. Com que tinc una casa de pagès i un hortet on vaig néixer, aprenc a podar els arbres i a fer de pagès mentalment...
- Una pel·lícula especial: “Lo que el viento se llevó”...
- Una cançó: “Boig per tu”, de Sau amb en Carles Sabaté. I alguna dels Beatles.
- Un plat de cuina: Ànec amb salsafins
- Una beguda: Aigua de la font de les Escloses de Maçanet
- Un esport: Tots. Tot i que no en practico cap, camino molt.
- Un país: Catalunya
- Un viatge: A mi m’agrada molt Suïssa, no pels mateixos motius que al Sr. Rato, però hi tinc una germana i estic encantat amb Ginebra.
- Què és el que més valora d’una persona?: La seva sinceritat, i sovint mirant-ho als ulls ho saps apreciar.
