Jaume Gilabert diu que de petit volia ser mestre, i que va estudiar fins a llicenciar-se en Magisteri i en Ciències del Treball. També ens fa referència a la seva dedicació al sector privat durant molts anys i al seu interès per la política, des de ben jove. Va començar a militar a ERC el 1986 i l’oportunitat de dedicar-se plenament a la vida política li va arribar el 2004, quan el Govern de Pasqual Maragall el va nomenar Delegat de la Generalitat a Lleida. “Va ser una aposta personal, eren uns moments importants de canvi al país”, postil·la, i va assumir la responsabilitat. Més endavant presidiria la Diputació de Lleida i, posteriorment, seria escollit alcalde de Montgai.
Home de visió ampla, tant de la vida municipal com també de la nacional, ens confessa que ja no té temps per al lleure, tal i com l’entenem el comú dels mortals. Tot i que, com que fa allò que més li agrada (i li resulta apassionant), diu que “fer política” també és una manera de tenir oci.
Considera que la vida personal i la vida política s’han de regir per una mateixa filosofia: “ser polític és servir els interessos de la ciutadania”, i en això, com en les monedes, difícilment es pot separar una cara de l’altra.
QÜESTIONARI IMPERTINENT- Un llibre de capçalera: “La passió italiana”, de Josep Lluis Carod Rovira. El tinc a la tauleta de nit, a punt d’acabar-lo.
- Una pel·lícula especial: M’agrada molt el cinema, però no tinc una pel·lícula especial.
- Una cançó: “L’estaca”
- Un plat de cuina: Jo sóc molt de les sopes...
- Una beguda: Indiscutiblement, l’aigua.
- Un país: Catalunya. Però és que tots els països tenen coses meravelloses, tots els pobles, tots els racons...
- Un viatge: M’agrada molt viatjar. Voldria donar la volta al món, però recomano les Illes de la Mediterrània. Són fantàstiques.
- Un esport: El millor esport que es pot fer avui en dia és caminar, i una mica d’activitat en bicicleta.
- Quin és el seu racó preferit del municipi?: En tinc molts; és molt difícil...
- Què és el que més valora d’una persona?: La sinceritat.
