Nat a la vila que actualment presideix, forma part d’una de les primeres generacions montblanquines en poder completar el batxillerat i, en molts cassos, anar a la universitat. Eren els anys 70, el poble començava a substituir l’economia agrícola tradicional per la indústria i al Col•legi de la Mercè hi van anar a parar uns educadors inquiets i avançats.Eren capellans joves en la major part, que van proporcionar al Pep i als seus companys uns estudis integrals, motivadors i en català. L’actual mossèn de Montblanc, el P. Albert Palasí, va ser un dels que més inquietuds va despertar en el jove estudiant, que aviat emprendria la carrera de Lletres, Història Antiga i Arqueologia, fins a esdevenir, pràcticament, un erudit.

• Quin és el racó més entranyable de la seva Vila?: Jo crec que és la pujada a les escales de Santa Maria la Major.
• Digui’m un personatge? Del qual es senti més o menys identificat...: “Incerta glòria”
• I local? Jo diria en Fontanilles que ha estat el seu pas per Montblanc la seva teorització de Montblanc, la seva gesta cap a la seva marxa a Cuba, la declaració que fa a Cuba la constitució de separatista de l’Havanna que és l’origen del montblanquinisme està en Fontanilles.
• Un llibre de capçalera: “Incerta glòria”
• Una pel·lícula especial: “Dersu Uzala” (El caçador)
• Una cançó: “Al vent”, d’en Raimon.
• Un plat de cuina: Uns fesols del Quimet.
• Una beguda: He de dir Vi trepat de la Conca de Barberà.
• Un país: El nostre, Catalunya.
• Un viatge: Tornar a la Grècia clàssica.
• El que més valora d’una persona: L’ amistat.