Sadurnidenca de tota la vida, consta als arxius que, per part de pare, hi ha hagut un arrelament ancestral a la vila des de fa més de 200 anys, associat a una botiga centenària de roba. “Sempre he estat de cara al públic”, diu, però reconeix que portar un negoci no era el que volia; i que des dels set anys va entendre que el que de debò volia era atendre persones. I per això va estudiar infermeria i es va especialitzar com a llevadora. “És el millor ofici del món i no el canvio per res”, diu. I ho manté. Va demanar l’excedència de l’Hospital de Vilafranca, perquè les guàrdies i els horaris intempestius li dificultaven la feina d’alcaldessa. Això sí: amb emoció diu que un dels darrers parts que ha pogut fer va ser el de la seva pròpia néta, de tres anyets.