Es defineix com una persona molt propera i molt natural, a qui el protocol li dóna una mica de mareig i a qui no li agrada manar per decret. Més aviat, diu, ha intentat consensuar sempre les seves decisions amb tots els grups. Explica que va especialitzar-se en Història de l’Art, i que és allò que li agrada de debò. Però es veu que, mentre estudiava, li va trobar el gust a implicar-se amb les entitats del poble: primer l’esplai, després les associacions... Finalment algú la va anar a buscar i li va proposar el gran projecte de fer política municipal. Compagina bé aquest servei amb el de diputada provincial, tot i que per a ella, el més important és dedicar-se al poble.