Sempre he donat gràcies a la vida per viure en una societat que cobreix les necessitats bàsiques de tot el que l'habita. Com una gran mare, tot i les desigualtats entre els seus fills, els protegeix a tots. Els fills, a través dels impostos, van omplint una geganta guardiola que garanteix aquesta protecció. La mare s'ha tornat boja i li ha regalat aquesta guardiola als bancs. I ara els fills estan desprotegits. Alguns fills dolents han robat el poc que quedava. Ara la resta ja no té garantit ni el treball, ni l'habitatge, ni la sanitat, ni l'educació, ni tan sols el menjar. Per desgràcia pertanyo als fills febles, amb una malaltia crònica que m'ha invalidat amb una discapacitat. En la naturalesa els febles moren però jo donava gràcies a la vida perquè la meva societat em permetia viure. Les ajudes permanents per al lloguer arribaven sempre al gener, estava salvada. Tot i estant concedida, hem arribat a juny i l'ajuda no arriba. L'administració no té diners, diuen. La mare l'hi ha donat als bancs.

 

Marina Olid