per Pau Saumell
SMS Advocats

Temps enrere parlàvem de l’aleshores nova aprovació de la Llei 15/2010, de reforma de la Llei 3/2004, de mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, donant a conèixer als ajuntaments les conseqüències que tindria la mateixa per a les seves obligacions, llavors en situació molt delicada (encara més que avui).

Exposàvem que els terminis de pagament es reduïen de seixanta a trenta dies, i que la reducció del termini de pagament s'introduïa de mica en mica: 55 dies fins a desembre de 2010, 50 dies durant el 2011, 45 dies durant 2012 i 30 dies des de gener de 2013.

D’aleshores ençà el contractista creditor pot interposar directament recurs contenciós administratiu si l'Administració no contesta la seva reclamació de pagament en un mes, ja que aquesta falta de resposta s'interpreta com a reconeixement que ha vençut el termini, i el jutge ha d'adoptar sempre com a mesura cautelar el pagament anticipat del deute, llevat que l'Administració demostri que no és total o parcialment exigible, limitant-se en aquest cas el jutge a obligar al pagament de la quantitat que es consideri exigible.

Ens preguntàvem què passaria si l'Ajuntament, tot i tenir una sentència ferma que el condemna, no pot pagar per falta de liquiditat, i la resposta pot haver arribat ara per als creditors desesperats.

La disposició addicional primera de la Llei Orgànica 6/2015, de 12 de juny, de modificació de la de finançament de les comunitats autònomes, autoritza els ajuntaments, en cas de justificar greus desfasaments de tresoreria com a conseqüència de l'execució de sentències fermes, a incloure les necessitats financeres que siguin necessàries en els compartiments Fons d'Ordenació o Fons d'Impuls Econòmic, del Fons de Finançament a Entitats Locals, si es troben en les situacions descrites en els articles 39 o 50 del Reial decret llei 17/2014, de 26 de desembre, amb els altres requisits previstos en aquesta disposició.

Per a això hauran d'elaborar un pla d'ajust que reculli les necessitats financeres i estaran obligades a dotar en el pressupost de 2016 per una quantia equivalent a l'1% de les seves despeses no financeres amb la finalitat d'atendre possibles obligacions de pagament derivades de futures sentències fermes.

De poder-se acollir un ajuntament a aquesta disposició -ja que ha de justificar greus desfases de tresoreria-, l'Estat avançarà el pagament de les sentències fermes i paral·lelament augmentarà el deute de l'entitat local amb l'Estat, encara que en molts casos pot constituir un alleujament per els proveïdors dels municipis. Això sí, derivarà en un major control de les finances locals per l'Estat.