Seran les desenes eleccions des de l’adveniment de la democràcia. Uns comicis en què els ciutadans trien de manera indirecta, els seus representants més propers, els alcaldes.
Una de les batalles més dures d’aquestes municipals es produirà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la zona més poblada del país. Això no és nou, el què sí ho són dos elements que les poden marcar. D’una banda, totes les projeccions i enquestes detecten la possibilitat d’una gran fragmentació del vot per retorn d’ERC, que va quedar fora de la majoria de municipis l’any 2011, i l’arribada de formacions a l’esquerre del PSC. I, de l’altra, perquè aquestes eleccions han de configurar el govern de la nova área metropolitana de Barcelona que sorgirà de la creació de la llei de governs locals, actualment en discusió al Parlament. Aquesta nova área assumiria els serveis del Consell Comarcal del Barcelonés i del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Constituïda al 2011 com a organització institucional que va substituir en el seu moment a les tres entitats vigents fins aquell moment, l’Àrea Metroplitana de Barcelona ofereix, actualment, serveis a 36 municipis, a una població de 3,3 milions d’habitants, en una extensió de 636 km2 i una densitat de 5.093 habitants per km2. Els municipis que engloba no només pertanyen al Barcelonés i al Baix Llobregat sinó també al Vallès Occidental (Sant Cugat, Montcada i Reixac), i al Maresme (Montgat, Tiana).
S’inquirirà als alcaldes sobre diferents aspectes, com ara, la situació política actual a Catalunya i la resta de l’Estat, l’impacte sobre els ciutadans de la crisi econòmica i les mesures preses pels ajuntaments, l’aturada de les inversions en infraestructura, les conseqüències de la LRSAL, les polítiques actives d’habitatge...