Per parlar d'un cas concret, que és actualment portada a tot l’Estat ¿què pot passar a Rajoy, que després de mesos desdint-se una i altra vegada de les seves promeses electorals, amb les quals va aconseguir onze milions de vots, al·legant diverses excuses a quina més increïble, culmina ara amb aquest bluff de retirar la també mil vegades promesa reforma de la llei de l'avortament, davant de la cara estupefacta i bloquejada dels seus votants?
 

Si estem pensant en una resposta judicial, per exemple en forma de denúncia per estafa electoral, o bé de reclamació de danys i perjudicis per incompliment d'obligacions electorals, oblidin-se del tema. La única sanció als electes és aquella que li proporcionen els ciutadans en les següents eleccions, negant-li el seu vot. Aquesta és la trista realitat, segons recorda la sentència del Tribunal Suprem, Sala 1a, de 2007.03.19:

"La demanda es dirigeix contra el president del Govern de l'Estat, com a tal i contra el ministre de Justícia, també com a tal així com contra un partit polític. La demanda, feta abstracció d'exabruptes i expressions insultants que no són de rebut en un escrit forense, se centra en promeses electorals en general i en promesa personal en particular, de caràcter plenament polític (...) En tot cas, tal com es va pronunciar aquesta Sala per a un cas semblant en acte de 3 d'octubre de 2005, en cap cas es pot considerar que hi ha matèria justiciable, sobre la qual es pugui pronunciar aquest Tribunal, ja que les "promeses electorals" i el seu compliment formen part essencial de l'acció política, emmarcada en principis de llibertat de fer o no fer (i també de responsabilitat encara que de naturalesa igualment política) que escapen al control jurisdiccional, de manera que, l'encert o desencert en el seu capteniment i execució de les mateixes, no se’n pot derivar responsabilitat civil concreta en termes jurídics.
 

Així mateix, en la mateixa interlocutòria s'expressa - i ara es reitera - que l'Estat de Dret ha procurat estendre al màxim les cotes de la justicialitat, que abasten tota l'activitat de l'Administració, però que s'atura en l'àmbit estricte de les funcions de Govern, al qual pertany l'elecció dels mitjans tècnics i econòmics per desenvolupar programes i infraestructures, amb subjecció, per descomptat, a la legalitat establerta, i la possibilitat de posposar uns compromisos per uns altres o substituir-lo en la forma més convenient, dins sempre del respecte a la Constitució i les lleis. La conformitat o disconformitat amb aquestes actuacions i omissions és la que determina en els ciutadans, a l'hora d'exercir la seva participació, mitjançant l'exercici del dret al sufragi, el seu vot favorable a una determinada formació política i la seva llibertat de no votar-la si defrauda les seves expectatives, entre altres per no complir les seves promeses electorals". 
 

O sigui que ja saben els electes que després d'aconseguir astutament el vot dels seus electors, i amb el vot el poder, no han de ser uns mentiders  compulsius: si és el cas, no els tornin a votar mai més.