Els darrers dies alguns mitjans de comunicació s’han fet ressò de la resolució d’algunes Sales del Contenciós Administratiu de Tribunals Superiors de Justícia, per les quals s’anul·la ven sengles liquidacions de l’Impost Sobre l’Increment del Valor de Terrenys de Naturalesa Urbana, vulgarment coneguda com plusvàlua, amb la motivació de lògica pura que, si el preu de venda era inferior al de compra de l’immoble, aquesta plusvàlua no havia existit en el document presentat a liquidació, i per tant aquesta al basar-se en paràmetres econòmics erronis quedava anul·lada.

A partir d’aquestes sentències, s’hauran de tenir més en compte els valors reals que els cadastrals, per molt que la Llei d’Hisendes Locals no ho contempli; la realitat s’imposa a les teories impositives basades en el creixement constant dels preus.
 

Cal recordar que l’Impost sobre l’Increment del valor dels terrenys de naturalesa Urbana, es posa de manifest en les transmissions de propietat urbana que afecta a compravendes herències i donacions, i és necessària la seva liquidació abans de la inscripció del document en el registre de la Propietat; en el as contemplat en les sentències la liquidació hauria estat negativa.
 

Sovint sentim a dir que s’han de fer més coses amb menys recursos, per donar a entendre que els ingressos de l’Estat o de la Generalitat per als Ajuntaments s’han reduït; de la resta de tributs i d’altres ingressos propis del municipi se’n parla ben poc. La realitat –és també- que les corporacions locals es financen amb tributs o impostos  propis que, almenys fins ara, s’han mantingut o bé apujat; la pregunta que s’escau és, si és justa aquesta situació en una època de crisi econòmica sostinguda, mentre el preu dels immobles al mercat s’ha abaixat fins a valer una quarta part d’aquell període d’eufòria.
 

 Per això veure que la justícia aplica la normativa d’acord amb el context de la crisi i la realitat del temps en que han de ser aplicades reconforta, com també que algun Ajuntament hagi adaptat la seva ordenança de plusvàlua al seu esperit i finalitat del temps que ens toca de viure.