Fa setmanes que es parla molt de la consulta prevista pel 9 de novembre d’aquest any 2014, i del paper dels municipis en la cessió a la Generalitat de les dades personals dels seus covilatans que figuren al padró municipal.
 

D’entre els ajuntaments més representatius, el de Barcelona ha avançat que cedirà les dades, i el de Lleida que no ho farà. Es tracta d’un tema legalment confós? Afronten algun perill els ajuntaments que facin la cessió de dades?

 

La Llei de bases del règim local preveu (art. 16.3) la cessió de dades del cens a un altre Administració Pública sense el consentiment dels afectats solsament “quan sigui necessari per l’exercici de les seves competències”. La llei orgànica de protecció de dades, de rang superior, diu al seu article 11 que només es podran cedir sense consentiment “quan la cessió estigui autoritzada en una llei”. I el seu article 21, que regula les relacions entre administracions públiques, tampoc diu res diferent. El tema a resoldre, doncs, és si es disposa d’una llei habilitant, o bé si la Generalitat gaudeix de competències per la ‘consulta’.
 

L’article 149.32 de la Constitució preveu la competència exclusiva de l’Estat per l’autorització de consultes populars per via de referèndum. Mirant de reüll aquest article, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 4/2010, de consultes populars per via de referèndum, invocant l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de 2006. Però ja el seu article 6.1. aclareix que l'objecte de les consultes populars no pot anar en cap cas en contra de les facultats que la Constitució i l'Estatut reconeixen a les institucions de la Generalitat i als ens locals.
 

Quan es tracta de sobirania, s’ha de tenir en compte el que diu l’article 2 de la Constitució:” La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles...”
 

I la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut va deixar clar que tot el relacionat amb els referèndums, regulat per la Llei orgànica 2/1980, és competència exclusiva de l’Estat, no sols en allò que respecta a la seva autorització sinó també en tota la seva regulació. O sigui que la Generalitat pot fer consultes en forma d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació, però no pròpiament de referèndums. 
 

No s’ha d’oblidar que entre desembre de 2003 fins el juny de 2005 va estar vigent un article al Codi Penal (521 bis) que castigava amb 6 mesos de presó i multa als qui facilitin, promoguin o assegurin un procés de referèndum il·legal. Però també es podrien invocar per l’Estat altres delictes més genèrics que segueixen avui plenament vigents.
 

El resum de la situació legal pels ajuntaments és que, davant d’aquestes inseguretats jurídiques, i l’anunci del Govern central d’impugnar qualsevol convocatòria de consulta popular promoguda pel Govern català, l’entrega de les dades del cens a la Generalitat pot generar una espiral incontrolable de reclamacions de ciutadans per infracció de la protecció de les seves dades personals.