La factura de la llum

per Joan Sala i Morell
SMS Advocats

 

Quan un hom mira les forces del mercat i la seva actuació en el dia a dia, ens pot semblar que es tracta de fets que s’escapen del nostre control i que són esdeveniments llunyans davant dels quals només podem conformar-nos-hi després de queixar-nos d’allò que tard o d’hora ens pessigarà la butxaca.

Espanya és el tercer país més car de tot Europa, des del 2003 al 2011, la tarifa s’ha apujat un 63% segons fonts del sector.


Examinant els rebuts darrers i fixant-se en la potència que cadascú té contractada amb la seva companyia, probablement s’adonarà que és víctima d’una pràctica força extesa com és la d’haver contractat més potència de la que necessita realment; la conseqüència és que es paga més del que  gasta.
A hores d’ara l’Estat Espanyol ja és medalla de bronze del consumidor domèstic d’electricitat; som, per tant, el tercer país més car de tot Europa, únicament superats per Irlanda i Xipre. L’esforç per aconseguir-ho ha estat molt notable, des del 2003 al 2011, la tarifa s’ha apujat un 63% segons fonts del sector.

Al llarg d’aquest 2013 l’electricitat domèstica s’ha incrementat un 8% amb el propòsit d’acabar amb el dèficit tarifari. M’agradaria de saber perquè els països capdavanters de la Unió Europea són més barats i perquè al nostre Estat,-- aquells a qui pertoca de resoldre-ho --  no s’hi han fixat per fer-ho millor i estalviar recursos.

En ser el sector elèctric un àmbit regulat per l’Estat en el que hi intervenen consumidors, empreses i Administració en la lluita en contra del dèficit tarifari i en el sanejament i estabilitat del sistema elèctric, fora convenitent de conèixer les causes per les que la diferència entre ingressos i despeses és de l’ordre del 26.000 milions d’euros,; perquè s’hi ha arribat, i sobretot quines concretes mesures prendran les companyies per abaratir el seu producte, millorant-ne el servei.

Què pot fer qualsevol persona davant de l’anterior?
Examinant els rebuts darrers i fixant-se en la potència que cadascú té contractada amb la seva companyia i probablement s’adonarà que és víctima d’una pràctica força extesa com és la d’haver contractat més potència de la que necessita realment; la conseqüència és que es paga més del que  gasta.

Davant d’aquesta praxi induïda, seria desitjable la intervenció d’ofici del Ministeri corresponent, del Departament de la Generalitat a qui pertoca, de la Comissió Nacional de la Competència, perquè les companyies elèctriques ajustessin la potència instal·lada a la necessària i real, i alhora fessin les seves factures entenedores per  a la gran majoria dels usuaris.

La transparència és un valor democràtic molt preuat, i més si de la seva aplicació se’n pot derivar una disminució de la factura elèctrica d’una família entre  uns cents d’euros a l’any.

I si no ens fan cas, gestioneu-ho personalment, amb l’ajut d’un expert de la vostra confiança reclamant directament  a la companyia que us subministra la reducció de la potència contractada.
 

.



.