A propòsit de les taxes judicials

Per Joan Sala i Morell
Un dels fets que sovint es plantegen a un despatx d’advocats és, si les taxes judicials que s’apliquen als judicis allunyen o no al ciutadà de la justícia.

Un estudi el·laborat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona parla de què un 70% dels clients que han consultat a un advocat no han interposat cap acció judicial en raó dels costos de les taxes judicials.

Pel que fa a la jurisdicció contencioso-administrativa estem parlant: procediment abreujat 200€, ordinari 350€, apel·lació 800€ i cassació 1.200€; a més a més s’hi apliquen taxes variables amb un límit del 50% del valor de l’interés econòmic o quantia.

Tot plegat comporta en la pràctica un allunyament del ciutadà de l’Administració de la Justícia i ens planteja la constitucionalitat d’aquesta mesura que en limita l’accés per manca de recursos suficients per recórrer, hem de recordar que la taxa puja un import molt elevat en relació amb els ingressos de molta gent que té feina i no diguem d’aquells que no en tenen o són pensionistes.

De l’anterior se’n pot deduir que l’aplicació de les taxes pot semblar una invitació a l’arbitrarietat dels poders públics; efectivament, perquè quedaran fora de control jurisdiccional tots aquells acords que no es recorrin i siguin objectivament incorrectes, així fàcilment en sorgirà un àmbit de difícil control, un espai de ningú en què cada vegada es fa més difícil de lluitar en contra de l’Administració, permeteu-me preguntar, qui impugnarà les multes de trànsit, o demanarà la responsabilitat patrimonial d’un ens públic o els accidents de trànsit; i no diguem ja d’una expropiació malpagada o com es farà efectiu el principi constitucional d’interdicció d’arbitrarietat.
 


.



.