per Pau Saumell

En moments de crisi cal cercar solucions a la disminució d’ingressos, i una d’elles pot venir de la publicitat en espais municipals, per exemple a una parada d’autobús o a un aparcament municipal.

Quan es contracta, per exemple, la instal·lació d’una marquesina i altre mobiliari urbà per la parada de l’autobús de transport urbà o interurbà, es fa mitjançant un contracte de subministre, en el qual l’Ajuntament pot estalviar-se el pagament del mobiliari si a canvi cedeix a l’empresa subministradora l’explotació de l’espai públic per un temps.

Què cal fer, parlant d’un cas diferent, per obtenir una quantitat anual d’una empresa interessada en anunciar-se, per exemple, a cadascuna de les places de pàrking municipals?

En tractar-se d’un be de domini públic, es tractaria d’un ús especial privatiu que s’hauria de sotmetre al règim de concessió administrativa en règim de públic a concurrència.

En aquest cas fora exigible el cobrament de una taxa, donat que els anuncis publicitaris estarien situats en elements del domini públic.
La llista d’elements que podrien generar publicitat i nous ingressos podria ser llarga: fanals, papereres, bancs, mobiliari infantil, parcs, centres de salut, escoles…

Sempre i quan la publicitat sigui adequada al corresponent servei i a la idiosincràsia del poble, la llista de bens que podrien ajudar al sosteniment de les finances municipals pot ser tant llarga com la imaginació de les seves autoritats i funcionaris, fomentant la col·laboració entre els sectors públic i privat.