Demà, a l’hora de dinar, sabrem – si en volem assabentar-nos – varies coses interessants:
Sabrem si la nostra força és sana o histèrica: Si a l’ofrena floral al monument a Casanova s’ha acceptat a tothom, la nostra força serà una força noble. Si s’ha escridassat als que ‘no són dels nostres’ serà senyal de que tenim mala peça al teler.

Sabrem si estem disposats a anar allà on sigui amb les institucions o per lliures: Si l’acte oficial a la Ciutadella ha estat multitudinari i ordenat, podrem arribar lluny. Si van pocs i per muntar un guirigall ja sabrem que serà no més foc d’encenalls.

Sabrem quants hi eren a la convocatòria de Ciutadans al carrer Entença, i què deien, i com ho deien. I quants més a la Plaça St. Jaume, o allà on s’hagin ficat, els nacionalistes espanyols que volen homenatjar als militars que fan soroll de sabres i criden un altre cop a la guerra contra els catalans.
I, sabent tot això, anirem a la manifestació, amb més por o amb més esperança.