L'11 de setembre: el principi de la fi?

L'11 de setembre: el principi de la fi?

per Albert Beorlegui

És difícil de preveure l’abast que tindrà la multitudinària manifestació d’aquest 11 de Setembre a Barcelona. Però més enllà de les opinions i els anàlisi de tota mena que se’n derivin a nivell nacional o internacional, el fet és que aquesta convocatòria és el resultat de la sedimentació de tota una sèrie d’opinions que s’han anat forjant als darrers anys. En aquest article especial d’Alcaldes.eu s’analitzen alguns dels motius que han portat a aquest sentiment cada vegada més majoritari per part de la població, coneixent l’opinió d’aquella política que no sempre surt als mitjans però que resulta essencial: la de la primera línia municipal.

Salvador Esteve, Oriol Junqueras, Josep Maria Vila d'Abadal, Josep Poblet, Jaume Torramadé, Joan Reñé

D’una manera o altra, el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” que ha encapçalat la manifestació de l’11 de Setembre confirma que qualsevol poble pot escollir el seu propi destí si ho fa amb la legitimitat democràtica i pacífica.

Què decidirà Catalunya?
És un primer pas cap a la independència, va declarar Ernest Vila, un veí jubilat que va ser el primer en votar la consulta sobre la independència que va tenir lloc a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009 amb la pregunta “¿està d’acord amb que la nació catalana esdevingui en un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?”. Aquelles declaracions recollides pels mitjans podrien ser vàlides també en aquest 2012, malgrat que el camí recorregut ha estat considerable. La consulta d’Arenys va ser essencialment simbòlica, i malgrat el seu resultat previsible, (va votar el 41% de la població major de 16 anys, i el percentatge del “si” va ser del 96%), va ser l’espurna que va encendre un moviment de consultes populars que només al mes següent, s’hi van afegir 169 municipis, i al llarg del 2010, 346 més.


Però aquest no ha estat l’únic esglaó que ha contribuït a aquest canvi ideològic. Les periòdiques enquestes formulades a la ciutadania han anat incrementant el sentiment independentista, que als darrers anys ha passat d’un 30% a acostar-se, amb diferents matisos, al 50%. Els motius? N’hi ha múltiples, encara que la publicació de les balances fiscals (és a dir, allò que rep Catalunya respecte el que aporta a la resta de l’Estat) hi ha tingut molt a veure. Com ens va comentar a Alcaldes.eu Oriol Junqueras, Alcalde de Sant Vicenç dels Horts i president d’ERC:

els catalans aportem una quantitat d’esforç fiscal d’impostos brutal que els governs espanyols no ténen cap intenció de repercutir i utilitzen aquests diners per a mantenir polítiques sumputàries d’irresponsables, com pagar trens d’alta velocitat on no hi viatja ningú, inaugurant aeroports on no hi aterra cap avió, i malgastant en un exèrcit ineficient i inútil. Per Junqueras, a l’Estat espanyol i a les seves classes privilegiades els està molt bé mantenir als ciutadans de Catalunya en una posició de feblesa política, econòmica i social. I segurament, que tot es combina amb situacions de prejudicis que vénen de molt lluny.

Hi ha un altre fet que marca un punt d’inflexió en tot això: el 10 de juliol de 2010 a Barcelona. En principi havia de ser una manifestació per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut de Catalunya, aprovat pel Parlament i refrendat per l’electorat, però ben aviat es va convertir en la primera mostra autènticament popular de clam independentista. I encara que en temes d’assistència les dades sempre són relatives (hi va haver fonts que van parlar d’un milió i mig de persones i d’altres que només feien referència a 50.000), el que és evident és que la visió del Passeig de Gràcia ple a vessar va donar la volta al món, i el més important: van marcar un canvi d’ideologia prou significatiu: la idea d’independència ja no pertanyia a un col·lectiu de joves sinó que s’havia escampat per una bona part de la societat.

Mesos més tard, el president de la Diputació de Barcelona i Alcalde de Martorell, Salvador Esteve reflexionava sobre aquesta situació a a alcaldes.eu:

aquest sentiment cap a la independència ha vingut bàsicament produït pels desencontres que hi ha hagut entre Catalunya i l’Estat espanyol als darrers anys. Penso que tant el PSOE com el PP han demostrat que no tenen massa interès per tot allò que sentim i estimem els catalans, sobretot pel tema econòmic. Així que penso que tot plegat i d’altres factors han anat provocant que la gent cregui que sols aniríem més bé.

Encesa l’espurna, els actes independentistes s’han multiplicat des de llavors. I un dels elements que ha contribuït a aquest caliu ha estat l’Associació de Municipis per a la Independència, un col·lectiu que agrupa entitats locals “per tal de defensar l’assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l’objectiu de promoure l’exercici del dret a l’autodeterminació”.
Constituïda oficialment 14 de desembre de 2011 a Vic, és a dir, ara encara no fa ni un any, des d'aleshores el nombre de municipis adherits no ha parat de créixer, aplegant una diputació provincial, 26 consells comarcals, uns 540 municipis, 5 entitats municipals descentralitzades i 1 consorci.
 
Josep Maria d’Abadal, Alcalde de Vic i president de l’entitat, ens en parlava en una entrevista a alcaldes.eu:

La idea és coordinar els municipis per crear un canvi de ruta, i donar suport als municipis catalans per tal que diguin la seva voluntat de sí o no per tenir un Estat propi dins d’Europa. I quan construïm un argumentari basat en el “ser català és bo, l’Estat català és positiu, serem una societat més justa, serem més equilibrits, més moderns, etc”, llavors és quan ens adonem que a Espanya ja no hi podem seguir, que ens trenca, que ens va en contra, que ens prohibeix, i que evita donar-nos finançament perquè el país pugui tirar endavant.

A les adhesions de l’Associació de Municipis per a la Independència (amb una immensa majoria de municipis petits, les coses com siguin), s’hi ha anat sumant aquestes darreres setmanes un degoteig d’informacions constants sobre el tema: el 26 d’agost, tretze alcaldes del Vallès Oriental enviaven una carta al President de la Generalitat per demanar-li que comenci el procés cap a la independència; el 2 de setembre pobles i ciutats de Catalunya canviaven simbòlicament el nom de “Plaça d’Espanya” per el de “Plaça de la Independència”; i l’endemà, el dia 3, l’Alcalde de Vic, Vila d’Abadal, liderava el nou Col·lectiu Independentista d’Unió desmarcant-se del seu president, Josep Antoni Duran i Lleida, molt poc donat a veleïtats independendentistes.

Per Vila d’Abadal, no hi ha marxa enrere: Hem de començar a construir el nostre model propi, ens comentava. Nosaltres ho comencem amb un procés de municipis que treballen amb la seva gent, explicant el model i també a la resta de gent interessada, tant europea com del món, qui sigui, el què ens passa. I a partir d’aquí, anem tirant endavant. Tenint present que cal fer-ho des de la via pacífica, dins la democràcia, opina que

a Europa hi haurà molta gent que ens recolzarà i gent que no, com a tot arreu. Hi ha estats, països i nacions que ens donaran suport en el nostre projecte de país i que a més a més entendran que és beneficiós, perquè Catalunya serà un país productor, un país que serà contribuent d’Europa, que no haurà de cobrar perquè passarà de les rendes més altes d’Europa, i que per tant podrà liderar projectes que puguin beneficiar Europa clarament. Ara, tot això no pot ser. No ens deixen.

I què en pensen les Diputacions? Joan Reñé, President de la Diputació de Lleida, ens comentava fa uns dies que la iniciativa que va arrencara ara fa un any ha estat molt ben rebuda per bona part dels municipis perquè els plantejaments que té i proposa són lògics i adequats, i això sense comptar que bona part dels Ajuntaments de Lleida s’han adherit. Reñé pensa que aquesta és una bona manera de treballar per a la independència des dels municipis:
 
l’important és quin camí tenim i quin camí podem recórrer, perquè entre d’altres coses, la idea de la independència està cada dia més arrelada. I els Ajuntaments no fan més que respondre als ciutadans.

 
Josep Poblet, President de la Diputació de Tarragona, província on ha arrelat menys el sentiment independentista segons els enquestes, ens comentava fa uns dies la implicació dels ajuntaments en aquest assumpte d’abast nacional i especialment, la seva vessant econòmica i política:
 
l’Estat Espanyol vol arrabassar competències per recentralitzar novament la política, traient competències indirectament a la Generalitat i enviar al mateix temps un missatge a Europa que estem fent els deures seriosament.

Recollint en part aquesta idea, Jaume Torremadé i Ribas, President de la Diputació de Girona, en declaracions a alcaldes.eu apuntava que aquest creixent moviment es deu més a un sentiment que no pas a una reacció:
 
tinc la sensació que el creixement de l’independentisme va molt lligat a la falta de llibertat que hi ha per prendre les pròpies decisions des de Catalunya, especialment les econòmiques. Que amb els teus impostos puguis prendre decisions és bàsic. I per tant, tot acaba passant, primer, pel pacte fiscal, ens comentava, per concloure que Jo no sé si la formula de la independència és el federalisme, però el que és evident és que sembla que totes les decisions així importants passen per Berlin. I amb la situació que hi ha ara, el sentiment de nació no deixa de ser una idea romàntica que potser algun dia arribarà. I llavors,  benvinguda sigui.

I els Alcaldes? En la seva gran majoria i siguin convervegents, socialistes o d’esquerres, han mostrat la seva simpatia i acceptació pel moviment independentista quan els hem entrevistat. I encara que la disciplina de partit pot condicionar les seves opinions polítiques, les personals pertanyen a un altre tarannà. Només hi ha, lògicament, l’excepció de les Alcaldies que ostenta el Partit Popular. Manuel Reyes, per exemple, Alcalde de Castelldefels, ens comentava fa pocs dies a alcaldes.eu que
 
evidentment, no estic a favor de la independència: Catalunya és el motor de l’economia espanyola, i no podem anar anar per un camí i la resta d’Espanya per un altre, perquè en aquest món globalitzat amb competències tant importants com la Xina, India, Brasil o els Estat Units, no tenim res a fer si no anem de la mà. Aquesta és la grandesa europea i serà també la grandesa de la nostra terra i dels nostres ciutadans.

El camí que se seguirà a partir d’ara? No el sabem. Però més enllà de la projecció internacional que s’ha donat de la manifestació, dies abans, el passat 30 d’agost, es feia pública una notícia que confirmava el creixent interès mediàtic i polític fora de les nostres fronteres: Brussel·les admetia, i per primer cop, que el futur d’una hipotètica Catalunya independent s’hauria de negociar en el
 
“marc legal internacional”.
 
Tenint en compte que fins ara s’havia negat a parlar-ne obertament al·legant que era una afer intern a resoldre dins l’estat, el fet resulta especialment rellevant, i més en paraules del president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso.

D’una manera o altra, el lema “Catalunya, nou estat d’Europa” que ha encapçalat la manifestació de l’11 de Setembre confirma que qualsevol poble pot escollir el seu propi destí si ho fa amb la legitimitat democràtica i pacífica.

Què decidirà Catalunya?

L'11 de setembre: el principi de la fi?
La manifestació, al seu pas per la Via Laietana.



Un milió i mig de ciutadans col·lapsen el centre de Barcelona per reclamar la independència

La manifestació més gran de la història de Catalunya clama a favor de la independència

Barcelona (ACN).- Un milió i mig de ciutadans es manifesten pel centre de Barcelona col·lapsant tot el Passeig de Gràcia i la Via Laietana per reclamar la independència de Catalunya, segons dades del Departament d' Interior i de l'Ajuntament de la ciutat. L'organització de la marxa, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), encara no ha donat cap xifra d'assistència. La capçalera de la manifestació amb el lema 'Catalunya, nou estat d'Europa', ha començat a caminar cap a les 18h de la tarda, però pocs metres després s'ha vist obligada a aturar-se a causa de la multitud de ciutadans que ja s'aplegaven a la Via Laietana, per on estava previst que transcorregués la marxa.

Un milió i mig de persones. Aquesta és la xifra històrica que han donat el Mossos d'Esquadra i l'Ajuntament de Barcelona de la massiva manifestació que ha omplert de gom a gom els carrers del centre de Barcelona per reclamar la independència. Es tracta d'una xifra superior a la manifestació del 10-J de fa dos anys, en contra de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut. Llavors, la Guàrdia Urbana va xifrar els participants en 1.100.000 persones, mentre que els organitzadors, Òmnium, va elevar la xifra a 1.500.000 persones.

Els ciutadans han omplert el Passeig de Gràcia una hora i mitja abans de l'hora oficial que estava prevista la manifestació, a les 18h de la tarda. El col·lapse provocat pels centenars de milers de ciutadans ha fet que molts manifestants pràcticament no hagin pogut avançar i membres de l'ANC han hagut d'abandonar la capçalera per poder arribar a temps al Parlament de Catalunya on està previst que els rebi la presidenta Núria de Gispert. Centenars de persones també han optat per baixar caminant pels carrers paral·lels al Passeig de Gràcia per poder avançar.

Al llarg de les últimes hores, el centre de Barcelona s'ha convertit en un clam per reclamar la independència de Catalunya i s'ha omplert d'estelades i senyeres. S'han pogut sentit proclames com 'Què vol aquesta tropa, un nou estat d'Europa. Què vol aquesta gent, Catalunya independent', així com els tradicionals crits d'independència. Tot plegat acompanyat del cant dels Segadors i cançons emblemàtiques com l'Estaca i la Gallineta de Lluís Llach.




La manifestació marca "una fita" pel moviment independentista i "col·lapsa" Barcelona, segons la premsa internacional


El britànic 'The Guardian' descriu una capital catalana "tenyida d'un mar de banderes vermelles i grogues" per una protesta "massiva"

Titulars de la premsa internacional

Què és alcaldes | Staff alcaldes | Avisos legals | Publicitat | Cartes del lector | Hemeroteca | Suscripció

© Presston comunicació Int., 2017
 
....................................................................................................................................................................................................................................
amb el suport de: web adherida a:
     L'Ag?ncia de la Qualitat d'Internet