per Miguel Aznar

... era un lloc bucòlic. Les noies guies portaven a pasturar llobatons d’acampada pels boscos i, a partir de juny, es podien banyar a uns rabeigs del riu Fornès. Els que ja no érem cadells teníem el recurs de demanar un recó per dormir a la sagristia a un rector comprensiu, si no volíem fer vivac. Encara em veig amb una guitarra, al mig de l’olor a reïna...

Mig segle després, a la meva postal idíl·lica se superposa l’exaltació patriòtica d’una declaració d’independència. Dos segles i escaig després de la proclamació de l’alcalde de Móstoles un altre cop, sobre la pell de brau, un poblet es revolta contra... el 1808 va ser contra un imperi, avui és contra una ruïna que no pot defensar ni un penyal al mar a on, en un moment de deliri, va plantar una bandera.

Crec que va ser Unamuno qui va dir que sempre es troben espanyols per un dos de maig, i que el problema d’Espanya és que mai no se’n troben per el tres i el quatre de maig. A Sant Pere de Torelló posaran autobusos l’onze de setembre per anar a Barcelona, i trobar-se allà amb tota la milionada de gent que hi serà.

Quants hi seran allà on calgui el dotze i tretze de setembre?