per Miguel Aznar

És freqüent veure, per gran divertiment dels espectadors, com dos economistes de prestigi propugnen decisions contràries davant de problemes concrets. La conclusió del públic, que sempre parla de Keynes però que d’economia no sap ni la a, és, alternativament, o que els economistes són burros, o que la economia es no més que pura bola. I, en tot cas, que Krugman és el bo i els altres els dolents.
Els economistes bons, que són molt menys que els que surten als mitjans de comunicació, han estudiat tots les mateixes teories i estan d’acord en el 99 per cent en com funcionen les coses. Poden divergir en la praxis, és a dir, la política econòmica, per causes ideològiques, però habitualment les diferencies seran petites entre gent del mateix entorn. De on venen, dons, les diferencies d’opinió?

A l’hora de decidir si és millor fer això o fer allò, els economistes treballen sobre un concepte que tenen al cap. I diuen: Això serà el millor, perquè la gent es comportarà així i així, perquè així es com es comportaria l’homo oeconomicus. Qui és aquest senyor? Segons els clàssics es una persona que actua racionalment, amb ple coneixement, buscant el seu interès. I cada economista té el seu homo al cap, amb el seu concepte de ‘racionalitat’ i de ‘coneixement ple’.
És a dir: quan un economista americà diu que cal fer això, el que diu és que això és el millor per un món de persones que pensin com els americans. I quan ho diu un luxemburguès, pensa en luxemburguesos. Existeix l’homo oeconomicus hispanicus? Si és que sí, serà ben diferent dels que ronden pels caps d’altres (Krugman inclòs): No es vol moure del seu poble, vol que l’estat li pagui tot, incloent els impostos si pogués ser,...

I no serà diferent l’homo oeconomicus catalaunicus, que treu (o treia) pa de les pedres? Distingirem disset espècies – o seran subespècies (no diguem races!) - d’homos més o menys ibericus?. Si el porc ibèric és tant diferent dels altres, en serà menys l’homo economicus ibericus (lusitanus inclós)?
I és clar que a l’hora de dir què es te de fer, els economistes es fan un embolic amb tants homos. Potser tot hagués anat millor si Stuart Mill hagués pensat en la mulier oeconomica.