per Miguel Aznar

El diari El País d’ahir presenta, com primer editorial, un text titulat ‘En el peor momento’. El seu argument és senzill: ‘El pacto fiscal de Mas es inoportuno en una situación de emergencia económica nacional’. La raó per la que es reclama, diu l’editorialista, és que el president Mas ha compromès moltes expectatives personals en això. Després de dir que ‘el llamado pacto fiscal no es una prioridad en una coyuntura de emergencia’, afegeix que ‘parece una frivolidad después de que la Generalitat haya mostrado su disposición a acogerse al Fondo de Liquidez para salvar la refinanciación de los más de 5.000 millones de deuda catalana que vencen este año’.

Els catalans tenim una llarguíssima experiència de ‘no es el momento’. Jo mateix, sense anar més lluny, recordo com al llarg dels anys seixanta i setanta, la esquerra espanyola i els demòcrates en general ens encoratjaven en la lluita antifranquista: ‘Ara, és clar, no es el moment, no es pot; però quan arribi la democràcia...’ Tot era comprensió, tot era federalisme, tots cantaven a Raimon i a Llach.

Mai no és el moment?. Ara, es queden dos de cada tres euros que enviem. A més, no paguen el que ens deuen. Ens diuen que, si volem que ens prestin els diners que no ens paguen, ens tindrem de deixar ‘rescatar’... i després de tot això, a sobre, que parlar de què es far amb els nostres diners és frivolitat. I no parlem de les collonades de Montoro perquè ja no són notícia.

No és manca d’intel·ligència. No és manca de perspectiva. Ni tan sols és displicència. És un menyspreu absolut pel punt de vista de l’altra part, que som els ciutadans de Catalunya. Són els arguments de sempre: ‘apel·lem al vostre seny per que seguiu pagant la ‘fiesta’ dels altres. I no un queixeu, que serà pitjor...’

Ara és el moment de parlar d’això. I ho és perquè són els nostres diners i a nosaltres ens surt del monagos parlar d’això. I, com deia el mamarratxet del bigotet amb el que tinc la desgràcia de compartir cognom: Punto pelota.