per Miguel Aznar

... del govern del PP són els seus votants.
Per grossa que sigui la que facin, per absurd que sigui el seu raonament, per ridícules que siguin les seves afirmacions ... els seus votants els ovacionen, els victoregen i els tornen a votar. Els líders populars senten que són a la bona via (la de repetir triomf espatarrant) i carreguen la sort, que diuen els entesos quan el picador es deixa caure amb la pica sobre el toro, com si volgués clavar-lo al terra.

El que passa és que, a fora, els polítics, els economistes, els responsables d’organitzacions internacionals, la premsa especialitzada i això que eufemísticament diem ‘els mercats’, no estan fets de la mateixa pasta dels seus votants. I s’esgarrifen. I diuen i escriuen que aquesta gent no és de fiar. I la confiança baixa, la prima puja, la inversió fuig i, aquí, tenen de tirar la culpa al BCE, a la Merkel, als mercats, a la pèrfida Albió o a Obama, que mira que li teníem fe i no ha endreçat l’univers.

El pitjor que ens podria passar a Catalunya és copiar aquesta obtusa tàctica. I és un perill real, perquè aquesta és una terra amb una certa tendència al cofoisme, i perquè estan començant a aparèixer masses oportunitats de tancar files.

A casa vostra, senyors i senyores de Convergència, no perdoneu ni una mitja veritat. A casa vostra, senyors i senyores socialistes, no perdoneu ni un acarnissament injustificat. A casa vostra, senyors i senyores d’Esquerra, no perdoneu que algú aprofiti per tirar a tot el que es mou. A casa vostra, senyors i senyores del mosaic excomunista i multicolor, no perdoneu que algú faci volar coloms. És el millor favor que podeu fer als vostres partits.