per Miguel Aznar

... de ficar el nas a tot arreu acostuma a ser el preludi de la nefasta mania de ficar-hi la mà, i de la indecent mania de treure-la plena del que es trobi...

Vull parlar d’ajuntaments, però, com que no tinc cap interès en generar malentesos, em referiré a terres llunyanes, però ben conegudes i estimades, i la moral de la història valdrà per tots.

Al bell mig de la Rioja alta hi ha un poblet encisador: Arenzana de Abajo. Església monumental, cases centenàries amb blasons de pedra a les façanes, creus de terme, una fila de bodegues a la vora del riu a on es fa i es guarda un vi de cosechero que és una glòria de Déu. Dos-cents cinquanta habitants (dits ‘zancarrones’ a la comarca). Gent modesta i entranyable. El jovent, fa uns anys, quan la única bodega comercial va marxar del poble, va decidir que calia fer alguna cosa i es van presentar a les eleccions municipals per donar el relleu als vells. Entre alcalde i regidors, set entusiastes, la major part del PP (és el que s’estila en aquelles terres), que, sense cobrar un duro, s’han matat a treballar per aixecar el poble.

Ara, l’autoritat (madrilenya, por supuesto) ha decidit que per estalviar diners (potser pensant en les despeses faraòniques de Gallardón a Madrid), cal que dos o tres d’aquest regidors se’n vagin a casa. Els analistes a la violeta, després d’agafar-se-la amb paper de fumar, diuen que es perdrà qualitat democràtica. Els zancarrones, que des de temps de la guerra civil (quan el tío Arcadio, patriarca local, va retirar les escopetes a la gent del poble i els feia dirimir les diferències polítiques ‘a puños’ al frontó) creuen poc en sigles i molt en fer feina, i no acaben de veure l’avantatge de que quatre que no cobren facin el treball de set que no cobren i que gairebé no donen abast al que fan.

Ja he dit que agafava l’exemple d’un poble llunyà per no ficar-me en jardins locals. Però les conseqüències que ens esperen, allà i aquí, no és cosa de malastrugança, és el resultat de la mania dels centralistes de ficar les seves porques potes a tot arreu.