Sempre s’ha dit que el municipal és l’àmbit polític més estable. Alcaldes.eu acollia, fa un any, la presentació d’un estudi del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs on l’afirmació es demostrava empíricament. Les dades suggerien, no obstant això, que la creixent fragmentació política tindria efectes difícils de quantificar sobre l’espai local.

El maig passat, les darreres eleccions municipals van posar els comptadors a zero. Tal com reflecteix la “Radiografia Municipal de Catalunya 2019-2023”, publicada per Alcaldes.eu, la fragmentació ha tingut conseqüències importants en molts municipis que ja no estan governats per majories absolutes.

Ara, per exemple, trobem a Catalunya 80 localitats on la llista que governa no és pas la més votada. D’aquestes, n’hi ha 18 de més de 10.000 habitants, entre les quals destaquen places importants com Barcelona, Tarragona, Badalona, Manresa o Sant Cugat del Vallès. Què passa quan una vila o ciutat és governada per una opció no majoritària? Com s’arriba a pactes i a acords? Quina gestió de les relacions cal fer? Quina és la durada prevista dels governs i com s’estableixen els pactes d’alternança? S’hi val tot per tal de governar?

La Radiografia ens explica altres casos. En certes localitats la llista governant és la més votada, però no compta amb majoria absoluta. Girona, Igualada o Sant Feliu de Llobregat en són alguns exemples. Els problemes són semblants als del cas anterior, però ara, a més, resulta difícil d’escatir qui és oposició i qui no ho és quan els pactes, potser, s’han d’establir un per un. A què cal renunciar quan els pactes són imprescindibles? Hi ha prou cultura de govern en pacte?

La gestió en temps de complexitat exigeix noves habilitats, noves visions i, sobretot, un grau més gran de coordinació i entesa del que havíem conegut. Quines són aquestes habilitats? És distinta ara la capacitat de diàleg del que ho era uns anys enrere? Quins són els hàbits i tarannà de les alcaldesses i alcaldes actuals, en aquest sentit?

Fa poc, un antic alcalde, explicava a alcaldes.eu que governar en minoria és molt difícil: “Es gasta molt de temps i energies, i hi ha molts projectes que queden per fer”, deia. I recomanava que “sempre” eren preferibles els pactes, per improbables que fossin els pactants, perquè, d’altra manera, les legislatures podrien ser “estèrils”. La pregunta és: realment és preferible qualsevol mena de pacte que un govern en minoria i sotmès a oposició?

En el proper webinar d’alcaldes.eu debatrem la qüestió amb esperit constructiu i cercant noves propostes, exemples inspiradors i punts en comú.