SMS advocats - Barcelona, 23 de desembre de 2019

Parlava dies enrere La Vanguardia del missatge transmès durant aquests dies de bloqueig de carrers, carreteres i altres espais públics pels denominats CDR i "tsunami democràtic", a deixar alguns d'aquests el missatge que hem de triar entre "independència o barbàrie".

Mentre ells fan la seva "feina", encoratjats moltes vegades des de dalt, pel camí es perden milers d'hores de treball, de salaris de treballadors, de beneficis empresarials, de projectes i expectatives de negoci, en fi, de tot allò sobre el que després els poders públics voldran cobrar impostos per -al seu torn- finançar aquests serveis públics que avui ometen prestar, com ara el de seguretat pública, excusant-se en la llibertat de manifestació d'alguns.

La confederació de transport de mercaderies xifra en 15 milions d'euros les pèrdues diàries per al sector, però tots els altres sectors de producció es veuen greument afectats, a més de milers de ciutadans aclaparats i cabrejats en els seus cotxes o a les seves cases o en els seus treballs sense dret a la mobilitat essencial, mentre els grans projectes internacionals busquen altres destinacions per invertir.

Moltes víctimes de la situació es senten rabiosament indefenses mentre escolten de les seves autoritats que s'ha de garantir el dret permanent i indefinit a la manifestació.

Després de tot qui acaben pagant els plats trencats són aquestes mateixes víctimes a través dels impostos que els exigeixen escrupolosament les autoritats que no han sabut garantir els seus drets.

Aquestes víctimes indefenses acabaran recorrent algun dia a les class action, que als EUA es defineixen com "acció legal en benefici de grans grups de persones que són víctimes de danys similars". Són les accions col·lectives tan poc exercitades al nostre país, dirigides a protegir els drets de grans grups de persones que pateixen danys similars.

Els alcaldes i altres autoritats que han estat passius davant d'aquestes actuacions de bloqueig dels espais públics haurien de valorar també si algú els podria demanar responsabilitats precisament per aquesta omissió d'obligacions en matèria de seguretat ciutadana i mobilitat.

Podrien ser aquestes autoritats demandades en aquestes accions col·lectives? Molts podrien pensar que la principal culpable -per omissió- és l'Administració Pública, que des del primer dia és perfectament conscient que les manifestacions en forma de talls de carrers i carreteres, bloquejos d'aeroports i de línies de ferrocarril i tancament d'universitats i escoles no van ser autoritzades i per tant mai van haver de ser tolerades, fins a l'extrem -ja normalitzat- de protegir qualsevol grupuscle que decideix tallar el que sigui i bloquejar indefinidament a la resta de ciutadans, quan el servei públic de seguretat està previst precisament per el contrari : prevenir i eliminar qualsevol possible bloqueig sobre els drets dels altres, ja que el dret a manifestar-se i expressar-se amb llibertat es pot exercir en qualsevol plaça pública sense maltractar els drets dels altres.

Fins avui les class action s'han utilitzat contra els Bancs i entitats financeres, però arribarà un dia en què començaran a utilitzar-se contra els governs que no exerciten els seus poders en benefici dels seus ciutadans, sinó potser en funció dels seus interessos polítics, ja que mentre aquestes autoritats cobren puntualment els seus salaris, que cobren dels impostos, els ciutadans que paguen aquests impostos han pogut perdre, durant un mes de bloqueig, un mínim de 250 milions d'euros, segons estimacions del BBVA.

Convindria que les autoritats, i en especial els alcaldes, valoressin també els riscos de ser demandats per una class action que podria fer perillar més d'un pressupost municipal. Abans o després tot acaba arribant.

Pau Saumell
Advocat.