per Miguel Aznar

Diuen que els economistes no serveixen per fer profecies, però són mestres en les explicacions post mortem. Jo no soc economista, però he portat durant 10 anys una càtedra d’economia a l’UPB, i això, pel que es veu, imprimeix caràcter. La gent no entén perquè, com a resultes del rescat, la prima de risc primer baixa molt i després s’enfila als núvols. Aquesta explicació, al menys, és fàcil:

A Espanya li ofereixen 100.000 milions (quatre bànkies) per endreçar la banca. Això té dos efectes: Un de positiu: les coses es poden endreçar. Un de negatiu: El deute espanyol creix un ronyó (quatre bànkies).

Al dia següent, els mercats, que estan desitjant de tenir una bona notícia i poder treballar amb una mica de tranquil·litat, s’agafen al costat positiu (el país s’endreça!) i la prima de risc baixa. Una estona després comencen a arribar notícies: aquests espanyols han tirat a volar les campanes i no saben encara (o no s’atreveixen a dir) el que pagaran per això, i, a més, el seu president s’amaga, i quan surt diu tonteries i es fa al txulo, i el govern no es vol assabentar de que és un rescat, i a més neguen que estaran controlats, i totes les autoritats del món els desmenteixen, i tots els diaris del món se’n foten del que fan, i... Ui! Quina mala pinta que té tot això... Així no s’endreça gens ni mica... I l’efecte positiu desapareix, i no més queda l’efecte negatiu: Aquesta gent deuran (li diguin com li diguin) quatre bànkies més, encara que no se’n vulguin assabentar...

Oi que era fàcil d’entendre?