per Miguel Aznar

La pràctica quotidiana eixampla el sistema mètric decimal: metre, kilòmetre... any llum...
El Cordobés va pesar un milió de pessetes: “mah o menoh... un kilo”. I va quedar com unitat monetària... L’estafa de Matesa es va dir que va ser de mil milions (al final va ser més del triple), quantitat astronòmica als seixanta. I va quedar també com unitat monetària: un ‘matesa’, mil ‘kilos’.

Ara acabem d’inventar el ‘bànkia’. Recorden aquells petits ‘ralets de forat’ (que no valien un ral, sinó dos) dels anys seixanta? Dons mirin quina cosa: un ‘bànkia’ són tants ‘ralets de forat’ com kilòmetres té un any llum.

En aquells anys seixanta, un ralet de forat era una bona propina quan pagaves l’esmorzar. Alguns cambrers els guardaven enfilats amb un cordill i deien “per les vacances!”. Es fan ara una idea del que és un ‘bànkia‘? Un ‘bànkia’ en ralets de forat enfilats en un cordill aniria i tornaria de la terra a la lluna una bona dotzena de vegades.

Ostres, Pedrín!