El president Montilla, que va ser alcalde de Cornellà de Llobregat des de 1985 fins a 2004, sempre ha estat un gran defensor de l’activitat política municipal. De fet, com ell mateix diu, el seu pas per un ajuntament ha representat un episodi inesborrable dins la seva dilatada carrera:
“Encara avui, quan em pregunten per la responsabilitat pública que més m’ha satisfet responc, sens dubtar-ho, que fer d’alcalde de la meva ciutat. He tingut també d’altres funcions al llarg del meu recorregut per la política i, en particular, he gaudit del privilegi de presidir el govern del meu país. Haver estat president de la Generalitat és un honor que marca per a tota la vida. Però, a nivell personal, reconec íntimament el valor que dono al meu període com alcalde".
"Quan em pregunten per la responsabilitat pública que més m’ha satisfet responc, sens dubtar-ho, que fer d’alcalde de la meva ciutat"
Els motius d’aquesta predilecció són clars: la proximitat a la ciutadania a la que se serveix i el gran aprenentatge que suposa la interacció diària amb ella. Montilla ho defineix així:
(El servei municipal) és on es veu, de vegades, l’èxit d’una política i com aquesta pot transformar la vida i el benestar de les persones que ens envolten. És també una bona escola per acceptar, humilment, que cal aprendre a dir no, a no prometre l’impossible i a subordinar la doctrina a les petites conquestes del dia a dia.
(El servei municipal) "és on es veu, de vegades, l’èxit d’una política i com aquesta pot transformar la vida i el benestar de les persones que ens envolten"
"És també una bona escola per acceptar, humilment, que cal aprendre a dir no, a no prometre l’impossible i a subordinar la doctrina a les petites conquestes del dia a dia"
Fer d’alcalde ajuda a comprendre que els objectius d’una ciutat no els pot marcar una part (un partit), per més rellevant que sigui el seu pes electoral. El projecte de ciutat ha de ser compartit, construït amb una pacient aliança amb els diversos sectors socials i polítics que la formen. Per definir-lo i compartir-lo amb la majoria dels veïns i veïnes cal renunciar a objectius impossibles, per molt atractius que puguin resultar. No es tracta de tirar la tovallola davant les dificultats. La perseverança, la tenacitat, l’esforç i la convicció son ingredients indispensables. Però una cosa és perseverar i l’altre conduir els teus conveïns cap a fites inassolibles que acaben generant frustracions i decepció.
Igualment, explica que:
Fer d’alcalde també m’ha ajudat a entendre el valor de la Llei en una societat democràtica com la nostra. Ara, també cal dir que la llei no pot ser aliena als canvis i que la política ha de tenir la capacitat suficient per generar reformes en l’ordenament que atenguin els canvis socials i les demandes dels ciutadans.
Mirant enrere puc fer, com tants i tants d’altres alcaldes i alcaldesses de Catalunya, un balanç col·lectiu positiu. Des de les viles i ciutats d’aquests país i entre tots hem fet grans coses. Catalunya ha millorat, i molt, des d’aquelles llunyanes eleccions locals de 1979.
"Des de les viles i ciutats d’aquests país i entre tots hem fet grans coses. Catalunya ha millorat, i molt, des d’aquelles llunyanes eleccions locals de 1979"
I, des del seu posicionament ideològic, defensa que cal
“fer grans coses per al nostre país i per a la seva gent. Preocupant-nos de que els serveis públics no perdin qualitat. Ocupant-nos de que les diferents administracions públiques ho facin be. Tenint cura de la cohesió social i territorial. Repetint-nos, sempre, que a Catalunya hi ha un sol poble, format per persones diverses i fins i tot contradictòries.
No crec que hàgim de posar en crisi tot l’aconseguit fins ara. El nostre autogovern te problemes, no hi ha cap dubte. Tots el volem millor. Volem més respecte cap a la nostra identitat nacional i cap a l’exercici de les nostres competències, regles de joc més clares i un sistema de finançament més just. Ho volem amb passió i exigència. Però en nom de les nostres raons no podem abonar la ruptura del marc legal ni la divisió del nostre poble. El camí de les exigències unilaterals i de l’absència de negociació és una via que no ens porta enlloc. Tant de bo ens n’adonem tots ben aviat.