7DIES

Repàs setmanal del 23 al 29 d’octubre del 2017
(Temps de lectura aprox.: 3 min.)

Crònica d’una República anunciada

El Parlament de Catalunya va aprovar divendres per majoria absoluta l’inici del procés constituent de la República de Catalunya. Hores després, Mariano Rajoy, president del Govern central, va comunicar el cessament dels dirigents de la Generalitat i eleccions a Catalunya el 21 de desembre, entre altres mesures.

El compte enrere per la proclamació de la república catalana va començar dilluns amb les primeres mostres de rebuig a la decisió de Rajoy d’aplicar l’article 155 de la Constitució que acabaria suspenent el Govern català en bloc. L’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) van enviar un comunicat als seus ajuntaments associats demanant-los que convoquessin plens extraordinaris durant la setmana per votar mocions en contra de l’aplicació de l’article espanyol, i així ho van fer.

Dos dies després, dimecres, Carles Puigdemont, president de la Generalitat, va reunir-se a Palau amb el Govern i amb membres del PDeCAT i ERC, en una reunió que va començar al vespre i va finalitzar de matinada, reprenent-se durant el matí següent. Aquesta va ser possiblement una de les reunions més determinants per la declaració de la república.

En un primer moment, l’executiu català va comunicar a la premsa que el president convocaria eleccions pel 20 de desembre. La notícia va córrer per mitjans d’arreu, però davant la passivitat del Govern de Rajoy, qui no va tirar-se enrere en la seva voluntat d’aplicar el 155, Puigdemont va comparèixer retirant l’opció de convocar eleccions i demanant al Parlament que decidís quina resposta donar a l’aplicació del 155. Durant el mateix dijous van reunir-se el Senat i el Parlament, qui simultàniament van debatre els detalls de la votació que l’endemà, divendres, determinaria el futur de Catalunya.

Arribat divendres, el Ple del Parlament va tornar-se a reunir. Cs, PSC i PP van abandonar l'hemicicle quan s'havia de votar el procés constituent de la república catalana. Sense els partits unionistes a la cambra, la votació sobre si Catalunya havia d’esdevenir una república, va comptar amb el suport majoritari dels diputats, cloent les votacions amb 70 vots a favor, 10 vots en contra i 2 en blanc.

Durant el Ple, cal destacar que centenars d’alcaldes, convocats per l’ACM i l’AMI, van reunir-se a l’auditori del Parlament per seguir en directe els esdeveniments i donar suport al Govern.

Al mateix temps, el Senat va aprovar per majoria absoluta l’aplicació de l’article 155, i José Montilla, expresident de la Generalitat i senador, va decidir absentar-se durant la votació al senat per tal de “representar els que dubten de l’eficàcia del 155”, tal com va afirmar l’expresident, qui va afegir tenir “dubtes que el Govern sigui conscient de les dificultats que es trobarà per implementar-lo” i confessant que “no podia votar a favor” de la mesura.

Durant la tarda del mateix divendres, el consell de ministres de Rajoy va reunir-se de manera extraordinària per comunicar els detalls sobre l’aplicació de l’article constitucional, així com la convocatòria d’eleccions a Catalunya el 21 de desembre.
Poc després que finalitzés la reunió, el president espanyol va anunciar les mesures següents:

• Cessament del president de la Generalitat de Catalunya
• Cessament del vicepresident de la Generalitat de Catalunya i la resta de consellers
• Designació dels òrgans administratius encarregats d’executar les mesures aprovades pel Senat, que seran els ministeris corresponents a les competències de cada conselleria
• Extinció de les oficines del president i el vicepresident
• Extinció del Consell de Transició Nacional
• Extinció del patronat de Diplocat
• Extinció de les delegacions a l’estranger, conegudes com a ambaixades, excepte Brussel·les
• Cessament dels delegats de la Generalitat a Brussel·les i Madrid
• Cessament del Secretari General del Departament d’Interior
• Cessament del Director General de la policia autonòmica

Per tal de justificar l’aplicació del 155, Rajoy va argumentar que ho farà “per evitar que els responsables de la Generalitat puguin seguir donant passes en la seva escalada de desobediència i agressió a la nostra Constitució i a la convivència a Catalunya”.

Davant això, Puigdemont no va acatar la decisió del Govern central, sinó que va reivindicar la República de Catalunya i va transmetre a la ciutadania un missatge de “paciència, perseverança i perspectiva” per fer “oposició democràtica al 155”.

Ara com ara, diumenge 29 de setembre, la situació a Catalunya es pot interpretar des de dues perspectives: de facto, la d’una nova República de Catalunya de la que el Parlament ha de definir-ne els detalls, en la que Carles Puigdemont segueix sent president i tots els consellers del Govern mantenen el seu càrrec, pensant en els passos a dur a partir d’ara. De iure, l’article 155 de la Constitució espanyola ha estat aplicat, i Soraya Sáenz de Santamaría és la màxima responsable de la gestió de la Generalitat, el 21 de desembre hi haurà eleccions, Puigdemont i els seus consellers han estat suspesos, Josep Lluís Trapero, exmajor dels Mossos, també va ser cessat, i tot l’entramat d’institucions diplomàtiques catalanes arreu del món serà desmantellat.

per Gabriel Navales
politòleg.