per Miguel Aznar

Somiar és gratis.
Somio amb un primer de maig revolucionari. Tan revolucionari que la gent d’esquerres, avergonyida, faria anàlisis rigorosos sobre realitats concretes en comptes de repetir bestieses sonores. I els treballadors sortirien tots al carrer duent a la butxaca el rebut d’haver pagat la quota al seu sindicat. I els sindicalistes serien gent entregada a la causa que treballarien per ella en acabar la seva feina habitual. I tots ells ensenyarien als seus fills que l’estudi és sagrat i que tenen d’aprofitar el temps a l’escola i respectar als mestres. I que la vaga és una eina també sagrada, que s’utilitza contra el patró que vol abusar del treballador, i mai contra una empresa propietat del poble, i mai del mais contra el ciutadà. I que tota la gent, de tots els pobles, som germans.

I que la gent de dretes diria que cal ser honest i tenir principis. I que no es pot robar ni es pot mentir. I que ensenyarien al seus fills que si un dia tenen de manar, tindran de ser els millors. I que cal ser patriotes i defensar la Pàtria i no fer mai dels mais res en contra d’Ella, i molt menys robar-la o vendre-la. I què abans una Pàtria roja que una Pàtria trencada.

Somiar aquesta revolució és gratis.