Alcaldes investigats, inici de la campanya pel Sí i suport de Colau al Referèndum
La setmana passada passarà a la història del municipalisme català per l’advertiment emès per la Fiscalia a 712 alcaldes catalans pel seu suport al Referèndum. També serà recordada per la resposta que aquests van donar, reunint-se a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i cridant a l’uníson la seva voluntat de votar, així com remarcant la seva unitat i el suport ciutadà per aconseguir que res aturi la celebració del Referèndum.Tot va començar el dimecres, quan
la Fiscalia va citar els 712 alcaldes que van signar la Llei del Referèndum a declarar com a investigats davant el jutge. Com a resposta, l’
Associació de Municipis de Catalunya i l’
Associació de Municipis per la Independència van reunir-se i van convocar un acte pel dissabte 17 de setembre a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat afirmant no tenir res a amagar davant el poder judicial.
L’acte organitzat per les institucions municipalistes va reunir
més de 700 alcaldes, i va comptar amb el suport d’
Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, qui va mostrar el seu ple suport a la celebració del referèndum. Així mateix, van intervenir
Marta Madrenas, alcaldessa de Barcelona;
Adam Tomàs, alcalde d’Amposta;
Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona;
Neus Lloveras, presidenta de l’AMI;
Miquel Buch, president de l’ACM;
Elies Nova, alcalde de Llívia;
Ramon Roqué, alcalde de Sant Joan de les Abadesses;
Antonio Álvarez, alcalde de Corbera d’Ebre;
Montse Venturós, alcaldessa de Berga;
Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra;
Martí Serracant, alcalde de Sabadell;
Víctor Falguera, alcalde d’Albatàrrec i
Marc Solsona, alcalde de Mollerussa. També van intervenir
Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat, i
Carles Puigdemont, president de la Generalitat. Tots ells van recalcar la necessitat de mantenir-se units per celebrar el Referèndum i la defensa de la voluntat dels seus ciutadans.
Per altra banda, dijous es va dur a terme l’acte unitari de les candidatures a favor del Sí al Referèndum al
Tarraco Arena de Tarragona, aplegant prop de 7.000 assistents amb un aforament complet.
Aquest acte va estar marcat per la
presència de la Guàrdia Civil dies abans a diverses impremtes catalanes, on van requisar material relacionat amb el Referèndum. Aquesta no va ser l’única acció duta a terme pel cos policial, que també va clausurar pàgines web on es donaven detalls sobre l’1-O, així com va enviar
advertiments judicials a diversos mitjans de comunicació catalans transmetent-los que deixessin d’emetre anuncis del referèndum. Diverses organitzacions van criticar els fets, titllant-los de coercitius i d’
atac a la llibertat d’expressió.
A més a més,
Cristobal Montoro, ministre d’Hisenda, va intervenir l’autonomia financera de Catalunya, deixant a càrrec de l’Estat el pagament dels funcionaris, prohibint l’endeutament del Govern i exigint que l’executiu català justifiqui totes les despeses que faci.
Pel que fa a l’àmbit internacional,
Jean Claude Juncker, president de la Comissió Europea, va afirmar que la institució respectarà el resultat que surti de l’1-O.
En referència a la gestió pública municipal catalana, a
Lleida, 938 persones van votar electrònicament en els
pressupostos participatius del consistori. En relació també amb les noves praxis polítiques,
Castellar del Vallès, Esparreguera i Manlleu van ser els primers municipis d’Europa en provar l’
IdCAT Mobile Connect, un sistema pioner que permet fer tràmits administratius a través del mòbil.
Salou, en la
1a Jornada Estratègica per a Destinacions Turístiques duta a terme a Torremolinos (Andalusia), va reivindicar un finançament especial pels municipis turístics en motiu del sobredimensionament dels serveis que viuen durant els períodes estivals a causa de l’augment de població. A
Sant Just Desvern va començar la construcció de nous habitatges públics, els primers que s’hi construeixen després de la crisi.