1
30 de Març
2009
2009
Entrevistes i perfils
entorn de la gestió municipal
entorn de la gestió municipal
Francisco Marco
Francisco Marco: “L’Operació Catalunya no està acabada, però sí en fase final”
Francisco Marco, el director de la desapareguda agència de detectius Método 3, és un home prudent i mesurat en les seves expressions. També una mica distant, tot i que molt correcte, en les seves formes. Fa poc, amb l’excusa de la presentació del seu llibre “Operación Cataluña” (Edicions Urano), va venir a visitar-nos a la redacció. D’aquella trobada n’hem extret alguns continguts que segur interessaran els nostres lectors.
Francisco Marco Fernández és doctor en Dret Penal, advocat, màster en dret de societats i detectiu privat. Des dels 25 anys va dirigir la major agència de detectius d’Espanya, Método 3, que va intervenir en alguns dels casos més mediàtics dels darrers temps com ara “Fórum Filatélico”, “Malaya”, “Intervida”, Madeleine McCann o Francisco Paesa. També en els casos del Barça i de la Camarga. La seva biografia oficial diu que és autor del primer Codi de Seguretat Privada, concordat i comentat, i dels llibres “El Control en la Empresa” i “Intervida: el complot contra la ONG”. A més, ha escrit multitud d’articles jurídics sobre detectius privats i el seu estatut jurídic.
ENTREVISTA
Método 3 va ser una agència que s’assemblava a un bufet d’advocats, amb àrees d’especialització.
Sempre he dit que hi ha dues menes de detectius. Un és l’autònom, amb una activitat petita, que investiga els temes típics de les famílies, les infidelitats, els petits fraus, etc. I l’altre és el gran bufet. La nostra empresa va ser un híbrid entre un despatx d’advocats i un de detectius. Sempre hem treballat buscant proves que s’utilitzen en via judicial. Vostès, els periodistes, tenen un món sencer ple de clients, que són els seus lectors. Nosaltres tenim un únic client, que és l’interessat en l’obtenció de proves. Finalment, cal lliurar un informe que no deixa de ser un article periodístic basat en proves. El periodista les guarda per si li cau una demanda. El periodista les ha d’aportar.
Método 3 va ser una agència que s’assemblava a un bufet d’advocats, amb àrees d’especialització.
Sempre he dit que hi ha dues menes de detectius. Un és l’autònom, amb una activitat petita, que investiga els temes típics de les famílies, les infidelitats, els petits fraus, etc. I l’altre és el gran bufet. La nostra empresa va ser un híbrid entre un despatx d’advocats i un de detectius. Sempre hem treballat buscant proves que s’utilitzen en via judicial. Vostès, els periodistes, tenen un món sencer ple de clients, que són els seus lectors. Nosaltres tenim un únic client, que és l’interessat en l’obtenció de proves. Finalment, cal lliurar un informe que no deixa de ser un article periodístic basat en proves. El periodista les guarda per si li cau una demanda. El periodista les ha d’aportar.
El llibre “Operación Cataluña” es va presentar el juny de 2017. Segons diuen a l’editorial, “exposa cronològicament tot allò que se sap fins avui sobre aquesta Operació de manera sintetitzada i fàcil d’entendre. A més, Francisco Marco (...) desvela molta informació inèdita perquè mai més no es torni a repetir un atropellament de les llibertats com el que s’ha produït en els darrers cinc anys”. Amb tot, Marco minimitza el paper de la seva agència en els diversos esdeveniments:
Vostès van saltar a primera plana per casos sonats en l’àmbit polític...
Això és un mite que s’ha anat creant. En realitat la única cosa que fèiem eren vigilàncies electròniques per a partits polítics. Buscàvem si hi havia micròfons ocults als despatxos. Era una activitat residual que a dures penes representava un 1% del nostre treball. El que passa és que quan va explotar el cas Método 3 se li van voler posar potes al ruc i es va començar a dir que participàvem en política.
Això és un mite que s’ha anat creant. En realitat la única cosa que fèiem eren vigilàncies electròniques per a partits polítics. Buscàvem si hi havia micròfons ocults als despatxos. Era una activitat residual que a dures penes representava un 1% del nostre treball. El que passa és que quan va explotar el cas Método 3 se li van voler posar potes al ruc i es va començar a dir que participàvem en política.
“En realitat, en el referent a la política, la única cosa que fèiem eren vigilàncies electròniques per a partits polítics. Buscàvem si hi havia micròfons ocults als despatxos. Era una activitat residual que a dures penes representava un 1% del nostre treball”
El llibre explica com, “entre els anys 2012 i 2017, un grup d’investigadors de la Policia Nacional van tenir per missió fer tot el possible per frenar l’independentisme a Catalunya. Per fer-ho, no van escatimar res a l’hora de fer servir fons reservats, inventar o falsejar proves, coaccionar i, fer xantatge a persones i aconseguir falses denúncies. També van aprofitar per desempallegar-se de persones que els podien resultar molestes”.
Vostè dóna per acabada l’“Operació Catalunya”?
La majoria dels personatges ja estan jubilats, imputats o fora d’aquelles clavegueres. S’estan netejant. El que hi ha ara són molts procediments judicials oberts que implicaran causes. Finalment, el que cal exigir a qualsevol policia o detectiu és que les proves que aportin siguin obtingudes legalment i amb totes les garanties. I aquesta operació no deixa de ser el cas d’uns policies obtenint proves de manera paralegal, que després s’han blanquejat per tal que arribin a les seus judicials. El problema està en tot allò de “negre” que s’ha fet per a obtenir aquestes proves. Així que l’Operació Catalunya no està acabada, però sí que està en la seva fase final.
La majoria dels personatges ja estan jubilats, imputats o fora d’aquelles clavegueres. S’estan netejant. El que hi ha ara són molts procediments judicials oberts que implicaran causes. Finalment, el que cal exigir a qualsevol policia o detectiu és que les proves que aportin siguin obtingudes legalment i amb totes les garanties. I aquesta operació no deixa de ser el cas d’uns policies obtenint proves de manera paralegal, que després s’han blanquejat per tal que arribin a les seus judicials. El problema està en tot allò de “negre” que s’ha fet per a obtenir aquestes proves. Així que l’Operació Catalunya no està acabada, però sí que està en la seva fase final.
El llibre defensa que, en el transcurs d’aquesta Operació, molta gent hi va ser involucrada i detinguda amb l’única finalitat d’esporuguir-la i obligar-la a donar suport a la causa dels investigadors. Francisco Marco, director de l’agència de detectius Método 3, es va veure involucrat en aquesta lluita de forces sense tenir res a veure amb el tema i per pur revengisme d’algunes persones que formaven part d’aquell operatiu.
Vostè diu que li van passar pel damunt...
Al voltant de la meva persona tot es va fer superlatiu, com si es cregués que jo coneixia els secrets de tothom. La veritat és que hi ha secrets, però sóc prudent i dic que un detectiu forja el seu caràcter el dia que ha de protegir un client. A l’igual que un periodista mai no pot revelar una font, el detectiu ha de protegir el seu client. A mi em van detenir i van venir al despatx 45 policies. I a casa n’hi van anar 16 més. Em van dur davant dos fiscals anticorrupció i em van preguntar qui era el meu client. Em vaig acollir al secret professional.
Al voltant de la meva persona tot es va fer superlatiu, com si es cregués que jo coneixia els secrets de tothom. La veritat és que hi ha secrets, però sóc prudent i dic que un detectiu forja el seu caràcter el dia que ha de protegir un client. A l’igual que un periodista mai no pot revelar una font, el detectiu ha de protegir el seu client. A mi em van detenir i van venir al despatx 45 policies. I a casa n’hi van anar 16 més. Em van dur davant dos fiscals anticorrupció i em van preguntar qui era el meu client. Em vaig acollir al secret professional.
“Tal i com un periodista no pot mai revelar una font, el detectiu ha de protegir el seu client. A mi em van detenir i van venir al despatx 45 policies. I a casa n’hi van anar 16 més. Em van dur davant dos fiscals anticorrupció i em van preguntar qui era el meu client. Em vaig acollir al secret professional”
Amb tot, Marco no tem gaire les conseqüències del seu recent treball divulgatiu.
Vostè mira permanentment al seu voltant per veure si el segueixen?
Tinc diversos problemes derivats del meu negoci. Només parlo per telèfon amb els periodistes que em truquen i amb la meva família. Més enllà d’això mai em sentiran parlar per telèfon amb els meus clients. Sempre ho faig en persona. He arribat a viatjar a la República Dominicana i tornar en el mateix avió per a mantenir una conversa personal. En això sóc molt curós. Quant a si miro al voltant, quan vaig amb la família no ho faig. Em poden seguir tot el que els doni la gana perquè el que veuran serà l’activitat d’un pare i un marit. Quan tinc una reunió delicada prenc prou taxis i dreceres com per que no em vegin. En els darrers cinc anys, els que m’hagin seguit s’hauran avorrit moltíssim. Però en aquesta etapa de la meva vida s’avorriran encara més.
Tinc diversos problemes derivats del meu negoci. Només parlo per telèfon amb els periodistes que em truquen i amb la meva família. Més enllà d’això mai em sentiran parlar per telèfon amb els meus clients. Sempre ho faig en persona. He arribat a viatjar a la República Dominicana i tornar en el mateix avió per a mantenir una conversa personal. En això sóc molt curós. Quant a si miro al voltant, quan vaig amb la família no ho faig. Em poden seguir tot el que els doni la gana perquè el que veuran serà l’activitat d’un pare i un marit. Quan tinc una reunió delicada prenc prou taxis i dreceres com per que no em vegin. En els darrers cinc anys, els que m’hagin seguit s’hauran avorrit moltíssim. Però en aquesta etapa de la meva vida s’avorriran encara més.
"En els darrers anys, els que m’han seguit s’han avorrit moltíssim. Però en aquesta etapa encara s’avorriran encara més"
Francisco Marco és una persona que no deixa indiferent a ningú. En el seu llibre s’hi troben algunes claus del que ha estat un procés il·legal de cinc anys, adreçat a fer malbé la reputació d’una sèrie de persones rellevants de la política catalana. Molt en línia amb el reportatge de “Les clavegueres de l’Estat”, l’obra demostra que, com deia en Xavier Bosch, algun dia “se sabrà tot”.
Vostè seguirà escrivint en el futur, a banda de fer de detectiu?
Sóc una persona hiperactiva. Treballo moltíssimes hores al dia i l’únic que em fa oblidar-me de mi mateix és escriure. Altres persones juguen al golf i la meva dona, per exemple, practica el ballet. Escriure novel·les m’ajuda a oblidar els problemes i deixar anar certa informació que conec i que d’altra manera, òbviament, no podria mai escriure. Un llibre com “Operación Cataluña” no deixa de ser un informe de investigació.
Sóc una persona hiperactiva. Treballo moltíssimes hores al dia i l’únic que em fa oblidar-me de mi mateix és escriure. Altres persones juguen al golf i la meva dona, per exemple, practica el ballet. Escriure novel·les m’ajuda a oblidar els problemes i deixar anar certa informació que conec i que d’altra manera, òbviament, no podria mai escriure. Un llibre com “Operación Cataluña” no deixa de ser un informe de investigació.
Entrevistes relacionades
"El meu país és Cervelló, que és la meva màxima preocupació"
José Ignacio Aparicio
“L’ajuntament no pot aportar ni 100 euros, perquè tot està confiscat”
Josep Maria Semino
“Estaria molt bé que quan jo plegui segueixi havent-hi joves apostant per la política”
Eudald Calvo Català
“Jo no sóc l'alcalde: jo faig d'alcalde”
Jordi Viñas
ENVIA AQUEST ARTICLE A UN AMIC
| Què és alcaldes | Staff alcaldes | Avisos legals | Publicitat | Cartes del lector | Hemeroteca | Suscripció © Presston comunicació Int., 2017 | ||||
| .................................................................................................................................................................................................................................... | ||||
| ||||
