ESMORZARS ALCALDES.EU

“La Llei dels centres de culte a Catalunya.
Cal posar límits?”

Amb l'assistencia del Director General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Sr. Xavier Puigdollers i Noblom.
Fins a quin punt la llei intenta acontentar a un o altre col·lectiu?

Què entenem per respectar les característiques culturals o de tradició per impedir o no la construcció de temples d’altres confessions?

Les limitacions que es contemplen a la modificació de la llei, Amaguen en realitat prejudicis religiosos envers altres religions?  

No serà que en realitat la visió d’allò que és políticament correcte impedeix respondre amb més fermesa davant de cultures alienes a la de les nostres latituds?

Quins recursos tenen els ajuntaments per mirar de acontentar tant a uns com a uns altres?
Barcelona, 12 d'abril de 2012
HOTEL CONDES DE BARCELONA • Passeig de Gracia 73

 
COMPLET

Interessats posin-se en contacte:
emartinez@presston.com


Encara que la llibertat de culte és un dret fonamental reconegut internacionalment en diversos documents, entre els que hi figura l’article 18 de la Declaració universal dels Drets Humans, i a l’estat espanyol, a l’article 16 de la Constitució, als darrers anys ha generat una creixent controvèrsia, deguda en bona part a les onades immigratòries que han provocat que col·lectius d’altres religions fins ara minoritàries al nostre país, reclamin tenir també els seus propis llocs de pregària.

El govern de la Generalitat va promoure, fa un parell d’anys, la Llei dels Centres de Culte (16/2009) amb l’objecte de garantir l’aplicació real i efectiva del dret de les esglésies, confessions i comunitats religioses a establir centres de culte. Però també de disposar d’espais on desenvolupar les seves activitats, així com regular les condicions tècniques i materials mínimes que han de garantir la seguretat de les persones i les condicions adients de salubritat dels centres.

Algunes de les disposicions de la Llei dels centres de culte havien generat algunes dificultats en la seva aplicació que en feien necessària la seva modificació. I fa poques setmanes, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Projecte de Llei pel qual s’inicia aquesta modificació. En aquest sentit, el més rellevant és que s’elimina l’obligació que els municipis modifiquin el seu pla urbanístic en un termini de 10 anys per tal de preveure zones d’equipaments que admetin l’ús religiós. Ara aquesta modificació la duran a terme els ajuntaments quan ho considerin oportú i d’acord amb les seves necessitats.

El projecte també contempla la regulació de les condicions tècniques i materials mínimes que han de complir els centres de culte, introduint una previsió per la qual el reglament que desenvolupi aquestes condicions haurà de tenir en compte les característiques arquitectòniques, culturals, de tradició, històriques i els elements artístics.

En un tema tan delicat com aquest, sorgeixen un munt de preguntes. Quines incidències reals tindrà aquesta modificació en l’aplicació de la llei de centres de culte? Què entenem per tenir en compte les característiques culturals o de tradició? Fins a quin punt la llei intenta acontentar a un o altre col·lectiu? Les limitacions que es contemplen a la modificació de la llei, amaguen en realitat prejudicis religiosos envers altres religions? O al contrari, no serà que en realitat la visió d’allò que és políticament correcte impedeix respondre amb més fermesa davant de cultures alienes a la de les nostres latituds? Quins recursos tenen els ajuntaments per mirar d’acontentar tant a uns com a d’altres?

Aquesta i d’altres qüestions les tractarem de resoldre en la propera trobada Alcaldes.eu.

Objectiu
El col·loqui posarà de relleu un dels principals punts d’interès dels Ajuntaments catalans. Es tracta de proposar idees que sumin, sempre en positiu, per construir muninipis i escenaris polítics a mida de les necessitats del ciutadà.




ÚLTIMES PLACES
HOTEL CONDES DE BARCELONA • Passeig de Gracia 73

Interessats posin-se en contacte:
emartinez@presston.com