Com afecta la manca d’un paraigües legal a les polítiques dels ajuntaments en contra la pobresa energètica?
Quins recursos han destinat els ajuntaments del Baix Llobregat a les persones en situació de més vulnerabilitat? Quins resultats han obtingut?
Quines dificultats tècniques -i quines complicitats- s’han trobat en el procés?
Què s’està fent que no es feia fa anys, i què no s’està fent que caldria?
Com és la interlocució dels ajuntaments amb les empreses subministradores i amb els bancs? Quines dificultats i quines possibilitats de col·laboració s’estan trobant?

Sant Feliu de Llobregat, 21 de desembre de 2016
Per assistir com a oïent
Places molt limitadesInteressats posin-se en contacte:
Mentre que per a una bona part de la societat occidental l’inici de l’hivern coincideix amb un temps de consum i despesa, per a moltes altres persones, les més vulnerables, la data coincideix amb un temps d’especial preocupació.Les estadístiques diuen que un 19% de la població de Catalunya es troba en risc de pobresa. Això significa, entre d’altres coses, risc de no comptar amb un treball remunerat, de no poder fer front a les despeses mínimes (energètiques, alimentàries, educatives, socials...) de la unitat familiar i, entre molts altres, risc a ser desnonats de la llar i quedar definitivament a la cua de la societat.
En els darrers anys han sorgit iniciatives i polítiques encaminades a oferir una major protecció a les persones en situació de vulnerabilitat. Ha estat el cas, per exemple, del Decret de Pobresa Energètica. No obstant, totes aquestes iniciatives s’han trobat greus dificultats i impediments, tant de tipus legal com també tècnic per a poder desplegar-les. Com afecta la manca d’un paraigües legal a les polítiques dels ajuntaments en contra la pobresa energètica?
El Baix Llobregat ha estat una de les comarques que amb més força ha reclamat el dret de les persones a tenir una vida digna i a no quedar fora del sistema. Els seus ajuntaments han destinat centenars de milers d’euros per a assumir el cost de milers de factures de llum, gas i aigua dels seus veïns en risc d’exclusió. També han destinat importants recursos en ajuts per a cobrir les necessitats bàsiques. Quins recursos han destinat? Quins resultats han obtingut? Quines dificultats tècniques -i quins ajuts i complicitats- s’han trobat en el procés? Què s’està fent que no es feia fa anys, i què no s’està fent que caldria?
Qüestió addicional, a la llum dels fets succeïts a Reus el mes passat, és el de la interlocució que els ajuntaments han de mantenir amb les companyies subministradores per a evitar talls que afectin les famílies més vulnerables. Una bona entesa entre aquestes companyies i els ajuntaments pot marcar la diferència per a molts casos. Com és aquesta interlocució amb les subministradores i amb els bancs? Quines dificultats i quines possibilitats de col·laboració s’estan trobant?
Objectiu
El col·loqui ajudarà a plantejar, comprendre i imaginar la realitat dels ajuntaments del Baix Llobregat que treballen per a garantir els drets de les persones més vulnerables. Sense perdre de vista la gravetat de la qüestió, es buscaran idees i visions de consens, útils per a tots els actors implicats.